Escoltar The Rising* per primer cop i entendre perquè cada cop que senties una cançó d'en Bruce t'entraven aquelles ganes terribles de plorar. Springsteen connecta amb alguna part del nostre interior, parla de la por, de l'esperança, dels sentiments més profunds. I m'agrada.
* Aclariment: el CD, ja sé que la cançó és molt bona, però potser per ser tan típica no és la que m'ha sorprès més gratament del CD
* Aclariment: el CD, ja sé que la cançó és molt bona, però potser per ser tan típica no és la que m'ha sorprès més gratament del CD
6 comentaris:
Aquesta canço remou els sentiments.
i amb una força com tot el que canta!
genial!
A working class hero que diria en John Lennon.
Sí senyora, tens tota la raó del món... sobren les paraules per descriure el que et fa sentir aquesta música!
(per cert, no t'he comentat el post anterior perquè encara no he vist la peli i no l'he volgut llegir per si de cas, espero que no et sàpiga greu!)
una abraçada!
Únic, genial...i veure'l en directe, una experiència única...
Ara l'estic descobrint i no m'ha decebut pas.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada