24 de setembre del 2008

Vicky Cristina Barcelona


És obligat parlar d'aquest film, tot i que segurament no és el millor de Woody Allen; d'això jo no us puc dir molt perquè només he vist Match Point... El que sí diré és que es pot definir, superficialment, com un cant a l'amor: en aquest sentit, m'ha recordat molt al Banquet, de Plató. Sembla com si cada personatge tingués una concepció diferent de l'amor, l'exposés, la defensés i després la posés a prova. El resultat de tot això, una comèdia que a estones sembla un puzzle mal muntat, com si l'haguéssin fet a trossos que no acaben d'unir-se bé.
La sorpresa: una Penélope Cruz que no ho fa gens malament (mira, a mi m'ha convençut) ,l'Scarlett tan bé com sempre, tot i que jo d'ella patiria per acabar sent un clixé d'Allen, i Bardem no m'ha agradat gaire, serà que li tinc mania.
Res més, una bona peli per passar l'estona, després potser s'us presenten mil idees al cap de cop, com m'ha passat a mi, però potser només era el dia i el moment, i no ha estat pas culpa del bo den Woody.
El millor de la peli: la foto de la cartellera!M'encanta

3 comentaris:

estrip ha dit...

Doncs mira potser no hagués anat a veure-la però amb això que dius del banquet de Plató segurament m'ho repenso.
Però li podien haver posat Vicky Cristina Badalona no? no canvia tant!

Sergi ha dit...

La veuré, segur que sí, només per veure escenes de la ciutat, ja val la pena. Jo és a la Pe que li tinc mania, i en canvi admiro en Bardem, tot i que el veig força borde com a persona. No crec que em canvii la idea després de veure la pel·lícula, i menys de la Scarlett... és fantàstica aquesta noia.

Striper ha dit...

Em plantejare veur-la.