11

M'agrada l'11 de setembre, ja sé que cal recordar una derrota, ja sé que cal exigir moltes coses que ningú no ens vol donar. Però a mi m'agrada sortir al carrer, veure un munt de rams i flors davant el monument de la Plana, gaudir dels castellers i del so de les gralles. I m'agradaria que això fos normal, que això fos la nostra Diada, que no fos necessari pensar en els problemes del finançament, de la llibertat d'un poble, de la possibilitat de fer un referèndum. Creure per un dia que som un país normal, amb gent que gaudeix al carrer i creu en un Estat, un Estat que potser no ens queda tan lluny com creiem. O potser sí, però jo seguiré creient que és possible mentre em trobi la Plana plena de gent, veient amb il·lusió com s'enlairen els castells, parlant en català, sentint que allò és el normal.