Els grecs parlaven de la saviesa com una mena de desvelament de la veritat, cal treure el vel per saber que s'hi amaga darrera, i aquesta és la tasca del filòsof. És una imatge que trobo molt nítida i clara, però tot i això, considero que no s'adequa a la meva definició del coneixement. Conèixer no és treure allò que tapa la teva visió de l'objecte, conèixer és anar més enllà. El coneixement s'ha d'aprehendre i aprehendre implica no només veure de lluny l'objecte, sinó apropar-s'hi, agafar-lo amb les mans i tenir-lo a prop. Heidegger sembla anar a cavall d'aquestes dues visions, de la mateixa manera que és un dels grans dscobridors i defensors del desvelament grec, és alhora aquell qui defensa la relació de l'ésser (que podriem simplificar com a home, tot i que no és el políticament correcte) amb els útils, allò que es troba a la mà de l'ésser. Els objectes són per a mi éssers-a-la-mà (Zuhandenheit), útils que em donen un servei i amb els quals em relaciono a través de la seva utilitat. L'útil que perd la utilitat (com un boli que deixa d'escriure) em sorprèn, surt de la seva propietat d'útil i ja no es relaciona amb mi de la mateixa manera. Aquesta és la defensa de la relació de la mà amb les coses, conèixer-les no significa tenir-les davant dels ulls, sinó comprendre-les en la seva utilitat, tenint-les a la mà, agafant-les. Conèixer és agafar, prendre fort entre les teves mans quelcom que és segur, allò que abans des-coneixies, allò que s'amagava rere el vel i que, tot i treure'l, no acabaves de com-prendre. La mà és l'eina de la utilitat, però no sols d'això, és el que ens abasta allò que abans es trobava lluny, ens aproxima a allò real d'una forma directa i ens assegura un re-coneixement posterior.
PD: i que Heidegger em perdoni per aquest reduccionisme monumental!
PD: i que Heidegger em perdoni per aquest reduccionisme monumental!
5 comentaris:
Un post molt interesant de fet vivim sense coneixer sense coneixer basicament tot allo que ens en volta.
bé, bé, molt bé!
aletheia eh!i el conèixer com a recordar? aix plató i la reminiscència (que no reminisciència com diuen certs grups batxillerístics!)
en pereña estaria orgullós d'aquest resum heideggerià.
al cap i a la fi, ens acabem reduint a llenguatge i l'ús que en fem d'ell...
wittgenstein: fins a la sopa el tindrem.
i
endevina, qui-suis-je?
era un romàntic?
tot això mateix em serviria per explicar-li a una noia com la vull conèixer.
Carai, Tals! Tu sempre ens dones classes magistrals en aquests petits posts. Ara feia uns dies que et tenia perduda, i com que t'havies pres un petit descans... m'alegra veure que ens tornes a donar canya!!
Per mi conèixer, és mirar, és observar, és tocar, és provar, és posar del dret i del revés, és pelar i pelar, és anar desfullant capes i més capes, és ser interactiu, és preguntar, és buscar respostes, és curiositat, en resum conèixer és la vida, i filosofar és voler conèixer, és voler viure.
Bé aquí va la petita opinió d'un gamarús al qui li encanta llegir tot el que escrius, no siguis gaire dura en les teves crítiques!!
Un petonet guapissima!!
Osti, molt interessant, coi, que de cop he vist les coses/objectes d'una altra manera...
Fa falta tant una bona formació filosòfica...tothom ho agrairia, i seríem d'una altra manera, el poder de la reflexió és gran, mou els canvis cap a possibles inesperats...
Publica un comentari a l'entrada