El primer llibre de filosofia que vaig llegir va ser l'Anticrist, de Nietzsche, el vaig llegir sense saber ni tan sols que allò era filosofia ni què significava aquesta paraula, però em va agradar moltíssim i vaig decidir que aviat llegiria el Zaratustra, però ho vaig deixar per més endavant. El següent va ser la República, de Plató, que ara penso que no és gaire bon llibre per començar, es fa feixuc al principi, però després val molt la pena, és una mena de resum del Plató menys complicat. Vaig seguir amb l'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, i des d'aquell dia que ell i jo no ens avenim gaire, els següents ja s'han perdut una mica per la meva memòria, recordo algun Sarte i més Nietzsche i Plató. No sé si va ser el millor començament però ara penso que potser va ser una mica dur començar amb els filòsofs més difícils de rossegar. Si hagués de recomanar alguna cosa per començar doncs potser escolliria algun diàleg "tou" de Plató, com el Banquet (sobre l'amor i la bellesa) o potser Descartes, que no és massa complicat. Després tot és cosa d'anar descobrint l'estil que més agrada a cadascun, cal dir que només he mencionat als filòsofs que s'estudien per la selectivitat a les recomanacions, potser perquè són els més clàssics o perquè els tinc més en ment, però que a ningú se li acudeixi començar amb Kant, Heidegger o Hegel. Montaigne també està bé per començar, però cal llegir-lo a trossets i amb calma, tots els assaigs seguits poden ser eterns!
PD: Espero que això serveixi de resposta a l'últim comentari d'en Estri
PD: Espero que això serveixi de resposta a l'últim comentari d'en Estri
4 comentaris:
El meu primer contacte serios amb la filosofia una escola d'estiu a Madrid.
Veig que, sense saber-ho, vaig començar pel principi. Jo vaig tenir una època de llegir filosofia, i vaig llegir Plató i Descartes. Res em va impressionar, i me'n vaig cansar, però no descarto anar llegint alguna cosa de tant en tant. Aquestes recomanacions m'aniran molt bé, però t'he de dir que jo era fan de Kant a l'institut. Era l'únic que em semblava coherent en aquells moments. Ara, suposo que llegir llibres sencers d'ell ha de ser la cosa més avorrida del món. Com ell mateix, que tinc entès que no era 'l'alegria de la huerta' precisament, oi?
jo no me'n recordo que va ser primer, però si que el meu odiat professor de filosofia em va regalar un dia l'Anticrist també. Així que em sembla que va ser la meva primera lectura voluntària.
(Ai, ara que hi penso.... no sé si primer va ser el món de sofia o l'anticrist!!!)
Però, hi ha una cosa millor per començar..... i es diu: L'esperança de la utopia.
He de reconèixer que sóc gens entesa en la matèria i al costat d'una filòsofa com tu em fa certa vergonya dir segons què... però gràcies per les recomenacions. Ja saps que a mi m'agrada Nietzsche però ni n'he llegit gran cosa ni en conec masses d'altres, així que ja et dic, millor em callo la boqueta! jeje
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada