Conèixer

Els grecs parlaven de la saviesa com una mena de desvelament de la veritat, cal treure el vel per saber que s'hi amaga darrera, i aquesta és la tasca del filòsof. És una imatge que trobo molt nítida i clara, però tot i això, considero que no s'adequa a la meva definició del coneixement. Conèixer no és treure allò que tapa la teva visió de l'objecte, conèixer és anar més enllà. El coneixement s'ha d'aprehendre i aprehendre implica no només veure de lluny l'objecte, sinó apropar-s'hi, agafar-lo amb les mans i tenir-lo a prop. Heidegger sembla anar a cavall d'aquestes dues visions, de la mateixa manera que és un dels grans dscobridors i defensors del desvelament grec, és alhora aquell qui defensa la relació de l'ésser (que podriem simplificar com a home, tot i que no és el políticament correcte) amb els útils, allò que es troba a la mà de l'ésser. Els objectes són per a mi éssers-a-la-mà (Zuhandenheit), útils que em donen un servei i amb els quals em relaciono a través de la seva utilitat. L'útil que perd la utilitat (com un boli que deixa d'escriure) em sorprèn, surt de la seva propietat d'útil i ja no es relaciona amb mi de la mateixa manera. Aquesta és la defensa de la relació de la mà amb les coses, conèixer-les no significa tenir-les davant dels ulls, sinó comprendre-les en la seva utilitat, tenint-les a la mà, agafant-les. Conèixer és agafar, prendre fort entre les teves mans quelcom que és segur, allò que abans des-coneixies, allò que s'amagava rere el vel i que, tot i treure'l, no acabaves de com-prendre. La mà és l'eina de la utilitat, però no sols d'això, és el que ens abasta allò que abans es trobava lluny, ens aproxima a allò real d'una forma directa i ens assegura un re-coneixement posterior.

PD: i que Heidegger em perdoni per aquest reduccionisme monumental!

Començar a filosofar

El primer llibre de filosofia que vaig llegir va ser l'Anticrist, de Nietzsche, el vaig llegir sense saber ni tan sols que allò era filosofia ni què significava aquesta paraula, però em va agradar moltíssim i vaig decidir que aviat llegiria el Zaratustra, però ho vaig deixar per més endavant. El següent va ser la República, de Plató, que ara penso que no és gaire bon llibre per començar, es fa feixuc al principi, però després val molt la pena, és una mena de resum del Plató menys complicat. Vaig seguir amb l'Ètica a Nicòmac d'Aristòtil, i des d'aquell dia que ell i jo no ens avenim gaire, els següents ja s'han perdut una mica per la meva memòria, recordo algun Sarte i més Nietzsche i Plató. No sé si va ser el millor començament però ara penso que potser va ser una mica dur començar amb els filòsofs més difícils de rossegar. Si hagués de recomanar alguna cosa per començar doncs potser escolliria algun diàleg "tou" de Plató, com el Banquet (sobre l'amor i la bellesa) o potser Descartes, que no és massa complicat. Després tot és cosa d'anar descobrint l'estil que més agrada a cadascun, cal dir que només he mencionat als filòsofs que s'estudien per la selectivitat a les recomanacions, potser perquè són els més clàssics o perquè els tinc més en ment, però que a ningú se li acudeixi començar amb Kant, Heidegger o Hegel. Montaigne també està bé per començar, però cal llegir-lo a trossets i amb calma, tots els assaigs seguits poden ser eterns!

PD: Espero que això serveixi de resposta a l'últim comentari d'en Estri

Montaigne

Immersa en Montaigne, us recomano l'assaig: Que filosofar es aprender a morir

Manu Guix

Crec que és un dels millors artistes catalans de l'actualitat, els seus directes són, simplement, fabulosos. Al Luz de Gas ens va deleitar amb la presentació de l'Onze Llachs, on no es va limitar a tocar unes poques cançons del nou CD, sinó que les va cantar a totes i a més ho va acabar d'adobar amb altres de treballs anteriors. Ell és un d'aquells artistes que guanyen en directe, omple tot l'escenari, porta bons músics amb ell i domina d'una forma total el piano, a més de defensar-se amb la guitarra. Fa passar una molt bona estona, les cançons es van succeïnt entre petites imitacions d'en Llach i amb unes paraules de presentació de cada tema, que normalment mostren quina és l'actitud de l'artista davant de cada petita obra que forma el disc. És fantàstic anar a veure'l, sentir-lo durant unes hores, veure com transmet bon humor i senzillesa quan parla, però com, al començar una cançó, quedes immers en el sentiment que l'amara. No ho puc explicar amb paraules, només us diré que si hagués pogut, hagués anat a la sala Bikini a escoltar el mateix un altre cop, sense dubtar-ho.