L'home és l'ésser atrapat en el temps: en el record d'un passat, en la recerca del futur. I sempre oblida el valuós present.
Per això hem de tornar a ser nens, perquè en la infantesa tot és pur acte.
Per això hem de tornar a ser nens, perquè en la infantesa tot és pur acte.
10 comentaris:
Ei, merci per la visita! Aquest teu post d'avui, no té preu. Vaja, que ja puc començar a aplicar-me'l, i a més, em convenia molt que algú m'ho recordés... Petons!
Per cert, com que no vull oblidar-ho, ja ets a casa meva...
amb això si que hi estic completament d'acord ! però no és fàcil ser un nen.
No ho havia pensat això. I mira que parlo molts cops de passat i futur, i que si el present no existeix i totes aquestes coses, però és cert, per un nen, només hi ha present, i res més no importa.
Atrapat en el temps... pendent del passat i el futur, oblidant el present. Això em fa pensar en la importància de viure el dia a dia, aquelles petites coses que passes desapercebudes, que ens sembla que no tenen importància però que són la base del present... i és que el present és la única part del temps que realment posseïm, doncs com és que ens encaparrem en centrar-nos en aquelles parts que no podem agafar amb les nostres mans?
Tornar a ser nens inocents, feliços.
també és molt gran aquesta nostàlgia per la infantesa i el passat,
aquesta malenconia temporal de la memòria, és preciosa i també molt útil,
una abraçada
L'ésser humà és temps. Ara caldria saber si bon temps o dolent. Jo sempre m'he vist un punt plujós.
Zel, moltes gràcies, lamento el retard però ara també t'enllaçaré a casa meva jeje un bes!
Estrip, no ho és gens, però cal intentar-ho ^^
Xexu, aquesta és la idea, el futur dels nenes és molt proper, nosaltres l'anomenaríem present. És curiós aquest canvi en la concepció del temps quan ens fem grans, ho haurem de pensar tot a veure a quina conclusió arribem.
Iruna, també hi ha qui diu que el present mai és nostres, és massa efímer, perquè si el pensem abans és futur i si ens adonem més tard és passat. És complicat trobar-se en el mateix instant, peròs egur que val la pena virue el dia a dia, com tu dius. Una abraçada.
Innocents no sé no sé eh :P això ja està més complicat jeje però feliços crec que seria una molt bona opció!
Pere, primer de tot, benvingut al blog. Ens fem grans, però tot i això hem de saber mirar cap al passat i extreure'n allò que ens pot ajudar a aconseguir la felicitat. Un petó.
Efe, i perquè la pluja és mal temps? mira ara com la trobem a faltar (si més no per les nostres terres del nord jeje). Som temps, temps que passa inevitablement, sense aturador, però tempsper gaudir i intentar ser feliços. Un beset!
M'ha agradat l'aforisme; tot i que no podem ser infants permanentment.
Publica un comentari a l'entrada