La relació entre el fotògraf i la imatge és molt estreta, es mou dins un lligam que ha de ser profund però alhora fidel a una realitat, a una imatge que forma part del món. És per això que cal preguntar-se fins a quin punt un fotògraf pren part en la imatge, fins on és responsable d'allò que hi apareix. Els fotògrafs de guerra han de sentir-se culpables per fotografiar imatges que potser acaben creant més violència? Quina és la responsabilitat de l'artista davant la seva obra? I si la seva obra pertany a allò que anomenem realitat?
El fotògraf no crea del no res, sinó que és un intèrpret del món, escull quins són els objectes que sortiran a la imatge i quins quedaran fora de l'enquadrament. Té una llibertat de l'elecció, la responsabilitat d'escollir la fotografia correcta, la més artística, la que més sentiments fa florir. Però no es capaç de mesurar les conseqüències que pot tenir el fet d'apretar el botó en un moment precís o un altre, no sap fins a quin indret podrà arribar aquella imatge. Tot i això, porta a terme una tria, potser massa important com per haver-la de decidir en uns pocs segons, l'elecció de la velocitat, la importància de la llum... tot ha d'estar mecanitzat de tal manera que la realitat crua i dura no arribi a fer impossible aquest procés. És per això que, tot i sentir-se responsable d'allò que ha fotografiat, sap que l'art ha d'arribar al seu públic i que tot allò que ell fa forma part del seu treball, per molt que per realitzar-lo hagi d'allunyar-se d'uns personatges que són molt més reals del que semblen a les seves fotografies.
Inspirat en: El pintor de batallas
El fotògraf no crea del no res, sinó que és un intèrpret del món, escull quins són els objectes que sortiran a la imatge i quins quedaran fora de l'enquadrament. Té una llibertat de l'elecció, la responsabilitat d'escollir la fotografia correcta, la més artística, la que més sentiments fa florir. Però no es capaç de mesurar les conseqüències que pot tenir el fet d'apretar el botó en un moment precís o un altre, no sap fins a quin indret podrà arribar aquella imatge. Tot i això, porta a terme una tria, potser massa important com per haver-la de decidir en uns pocs segons, l'elecció de la velocitat, la importància de la llum... tot ha d'estar mecanitzat de tal manera que la realitat crua i dura no arribi a fer impossible aquest procés. És per això que, tot i sentir-se responsable d'allò que ha fotografiat, sap que l'art ha d'arribar al seu públic i que tot allò que ell fa forma part del seu treball, per molt que per realitzar-lo hagi d'allunyar-se d'uns personatges que són molt més reals del que semblen a les seves fotografies.
Inspirat en: El pintor de batallas
5 comentaris:
Penso que, com en la majoria de coses, el fotògraf guanya certes qualitats amb l'experiència, encara que, com en tot també, hi haurà privilegiats que tenen un do. Amb el temps, un fotògraf deu saber què és una foto que causarà impacte i què no. Potser aquesta tria l'ha de fer en uns instants, unes dècimes de segon, però segur que és possible. Les qüestions tècniques es mecanitzen molt, i per tant, no són tan importants. Però el veure una cosa i prémer el botó, i que això es converteixi en una foto de pulitzer, no crec que sigui casualitat.
Jo crec que captar una realitat , com escenes de guerra , no te perque dur a mes violencia en tot cas el contrari.
El fotògraf és un artista que juga amb la realitat per crear-ne una altra. En un fotografia el món es veu de forma distinta i crec que d'una manera o una altra sempre reflecteix la mirada de l'artista, que és qui ha escollit com captar la imatge.
Crec que la responsabilitat dels fotògrafs no va més enllà que la que tenim tots els mortals que vivim en aquest món i que tant sols amb la nostra existència l'estem modificant i redibuixant constantment.
Penso que la capacitat de mesurar les conseqüències dels nostres actes és molt difícil d'assolir per qualsevol, sigui fotògraf o no.... els artistes creen i exposen la seva realitat, la seva visió.... les conseqüències de les seves obres són força imprevisibles i aquesta és justament la gràcia de l'art, la interacció que s'estableix entre l'obra, el públic i les seves incomptables interpretacions.
Molt bona reflexió Tals!!!
una abraçada!
això m'ha portat a la pregunta:
que fou primer,
la fotografia o el fotògraf?
Xexu, segurament no, sí que hi ha gent que això ho porta a dins, que és bona fent fotos des del primer dia que en fa, però això no ho fa tot, és clar. Cal constància, aprendre tècniques, controlar-les i també saber escollir: no deu existir un fotògraf indecís jeje Un petonet!
Striper, al llibre que vaig llegir una fotografia a un soldat va fer que, quan aquest fos capturat, patís les més terribles tortures per ser representant de la resistència. Si no li haguéssin fet aquella foto, no hauria patit tant. Potser només és una casualitat (segurament inexistent en la realitat) però fa pensar un xic. Un beset
Molt bona resposta, Iruna, m'has convençut. El fotògraf és responsable en la mesura que cadascú és responsable de les conseqüències que provoquen els seus actes i ell no és capaç de preveure-ho tot. Molt bona reflexió, una abraçada !!
Estrip, aquesta pregunta sí que és difícil! Per mi és primer el fotògraf perquè és qui fa l'acciód e fotografiar, la fotografia n'és el resultat. Aristòtil et diria que el primer és la fotografia perquè és l'acte, mentre que en el fotògraf només es troba la fotografia en potència. Espero que la resposta t'hagi satisfet, un petó!
Publica un comentari a l'entrada