La relació entre el fotògraf i la imatge és molt estreta, es mou dins un lligam que ha de ser profund però alhora fidel a una realitat, a una imatge que forma part del món. És per això que cal preguntar-se fins a quin punt un fotògraf pren part en la imatge, fins on és responsable d'allò que hi apareix. Els fotògrafs de guerra han de sentir-se culpables per fotografiar imatges que potser acaben creant més violència? Quina és la responsabilitat de l'artista davant la seva obra? I si la seva obra pertany a allò que anomenem realitat?
El fotògraf no crea del no res, sinó que és un intèrpret del món, escull quins són els objectes que sortiran a la imatge i quins quedaran fora de l'enquadrament. Té una llibertat de l'elecció, la responsabilitat d'escollir la fotografia correcta, la més artística, la que més sentiments fa florir. Però no es capaç de mesurar les conseqüències que pot tenir el fet d'apretar el botó en un moment precís o un altre, no sap fins a quin indret podrà arribar aquella imatge. Tot i això, porta a terme una tria, potser massa important com per haver-la de decidir en uns pocs segons, l'elecció de la velocitat, la importància de la llum... tot ha d'estar mecanitzat de tal manera que la realitat crua i dura no arribi a fer impossible aquest procés. És per això que, tot i sentir-se responsable d'allò que ha fotografiat, sap que l'art ha d'arribar al seu públic i que tot allò que ell fa forma part del seu treball, per molt que per realitzar-lo hagi d'allunyar-se d'uns personatges que són molt més reals del que semblen a les seves fotografies.
Inspirat en: El pintor de batallas
