No és possible demostrar la inexistència.
L'única cosa en la qual encara puc creure és en l'existència del subjecte com a intèpret. Descartes va fer un pas que considero bàsic per a la filosofia, el seu "cogito ergo sum" és una de les poques teories que sóc incapaç de criticar, perquè no podem negar que som un subjecte que s'omple de predicats, un "jo" que és incapaç de negar-se a si mateix.
PD: Lamento que cada cop deixi menys comentaris i em costi més actualitzar, però tinc massa poc temps durant el dia i quan arriba la nit estic massa cansada com per posar-m'hi, em sap greu.
L'única cosa en la qual encara puc creure és en l'existència del subjecte com a intèpret. Descartes va fer un pas que considero bàsic per a la filosofia, el seu "cogito ergo sum" és una de les poques teories que sóc incapaç de criticar, perquè no podem negar que som un subjecte que s'omple de predicats, un "jo" que és incapaç de negar-se a si mateix.
PD: Lamento que cada cop deixi menys comentaris i em costi més actualitzar, però tinc massa poc temps durant el dia i quan arriba la nit estic massa cansada com per posar-m'hi, em sap greu.
9 comentaris:
Tals potser massa profund per mi aquestes hores, no obstant et deixo un peto,
Jo vaig llegir El Discurs del Mètode, i et puc dir que potser tens raó en que aquesta afirmació és inqüestionable, però el que no em va agradar és tot el que venia després, sustentar l'existència de la resta de coses, especialment la de Déu, en que el jo existeix, ho vaig trobar grotesc, no em va deixar gaire bon sabor de boca i ho trobava del tot criticable. Descartes no és dels meus preferits, però com sempre cal tenir la visió de la perspectiva històrica i el que el va portar a fer les seves tesis.
No cal demostrar la inexistència... Com no cal demostrar la innocència, sinó la culpabilitat.
No passa res si no comentes... Bé, sí que passa, però t'ho perdonem.
Un bes guapa!
No et disculpis... t'entenem perfectament! però mentre vagis deixant de tant en tant bocinets de pa per guiar-nos cap a tu ja estarem contents!
Puc portar la contrària? és que no acabo d'estar dacord amb la última frase que has escrit "un jo que és incapaç de negar-se a si mateix". Jo crec que l'ésser humà tendeix a negar moltes realitats i existències, a manipular i targiversar les idees i pensaments... arribant fins i tot a negar-se a si mateix, a negar-se la felicitat, a negar-se la capacitat de gaudir, d'estimar i rebre. Com s'enten sinó el suïcidi? i no només parlo del suïcidi físic sinó també espiritual i mental.. hi ha moltes formes de morir i matar-se.
(sento estar tant pessimista...)
Amiga Tals, t'agraeixo les visites, i si no et contesto és per mandra i atabalamenta absurda. Quedi dit.
Respecte al tema del pensament i l'existència penso que hi ha una puntualització a fer a la sentència de Descartes (teoria que no he llegit amb profunditat, perquè el dia té vint-i-quatre hores i no més), que apuntava Pujols en el seu Pantoligi. Parlava de les experiències subconscients dels sonàmbuls, que impliquen indubtablement al pensament i, en canvi, l'individu no n'arriba a tenir mai consciència. No és ell qui treballa però si que ho fa amb les seves eines cognitives; diem que pensa sense coneixement. Idó Pujols deia que per reblar aquest clau apuntat per Descartes calia diferenciar pensament i coneixement, i que l'exercici d'aquest si que implica indefectiblement la existència de l'esser humà tal i com l'entenem. Salut neuronal i etcètera.
Tals, més ho lamentem nosaltres que passis tant poquet per aquí!!
Un petonet guapa!!!
Ai bonica, si es que tots estem igual, estresats i de cul.
Jo he tancat el bloc entre setmana i nomes postejo, llegeixo i responc comentaris, els caps de setmana, es que amb tot no podem!!!!
Un petonas ben gran!!!!
He vingut a parar a aquest espai de pura casualitat, i res, donar-te s'enhorabona... Molt treballat, aquest bloc. I interessant, pel que fa a sa filosofia. No se si l'utopia es possible (Moro ja en parlava fa cincents anys i ja veus, res de res), però si t'ho agafes amb esperança sempre es pot aspirar a un poc d'ella. Salutacions illenques...
(el meu es molt jove i pererós, rar, raríssim, i s'actualitza cada massa temps) ;-P
www.miquelpuiggros.blogspot.com
Striper, gràcies pel petó ^^
Xexu, et dono tota la raó, conincidim al 100%, Descartes, en introduir Déu, perd tota la gràcia. Diuen que després d'haver escrit el Tractat de l'home van començar a correr alguns rumors que deien que l'Església no estava massa contenta amb el seu pensament, i crec que el Discurs del mètode i les Meditacions metafísiques van ser la seva manera de dir que no faria soroll, que seguiria els que ells diguessin perquè el perill a còrrer era massa gran. Un petonet!
Efe, llavors què fem amb Déu? i amb la realitat? :P Gràcies per comprendre la meva amnca de temps eh, tot i això que sapigueu ue SEMPRE us llegeixo :P
Iruna, ens podem negar com a individus, però no com a subjectes. És cert que ens podem fer mal, que podem ferir-nos, però això no ens extreu del nostre itnerior, això no nega la nostra entitat. Ups, em sembla que m'estic posant una mica metafísica jeje petonets preciosa!
Jordi, és cert, aquesta és una perspectiva que Descartes no va tenir en compte a l'hora d'analitzar si podia sentir la diferència entre el somni i la vigília. És clar que en aquest cas, sents però inconscientment, fas coses i les penses, però després no en tens coneixement. M'encanten aquests temes neruonals-cognitius, però em sap greu no tenir nivell com per fer-ne una dissertació seriosa, espero que aviat pugui parlar-vos de coses com aquestes. Un bes!
Anonymous i a mi em sap greu, i us llegeixo, però em costa molt posar-me a escriure, eprquè implica gastar més temps encara, però espero aviat poder tornar amb força per aquí!
Doncs sí, Jo mateixa, a mi això de tornar a començar la Uni no m'ha anat gaire bé, però espero que algun dia disminueixi el volum de feina :( un petonet, maca!
Miquel, primer de tot benvingut al blog! Thomas More va fer el que va poder, però ja es veu que ni ell ni els qui l'han seguit han realitzat les seves utopies. Però això sí, han ajudat a millorar el món, crec que només per això ja valen la pena. Un petonet ^^
Publica un comentari a l'entrada