La rateta presumida

Hi havia una vegada una rateta presumida que es passejava pel pati de casa de la Tals. Era una rateta tan i tan presumida que volia prendre el sol al matí, s'estirava sobre les rajoles del terra i passava allà les hores. A més a més, era una rateta gran i formosa, per això no passava desapercebuda, i l'àvia de la Tals es va espantar molt al veure-la. Semblava que aquella rateta no volia pas escombrar, per això van ser la Tals i la seva àvia les que van agafar l'escombra, però no per ensenyar-la a escombrar, sinó per intentar matar-la (a partir d'aquí que no llegeixin els nens). Al final, veient que aquella rateta era tan gran com un conillet i que feia molta por apropar-se massa a ella, van cridar a un veí molt valent, que amb la seva llança va atacar a la ratolineta que, malferida, va escapar per a amagar-se entre les plantes esperant allà una mort digna i pausada, lluny de les llances i les escombres.