La veritat i la mentira no participen de la dialèctica d'Heràclit sinó que s'amaguen rere un joc d'aparença on les ombres prenen per a cadascú una forma determinada i complexa que en cap moment pot ser compartida ni acceptada com a universal.
PD: que curiós, sense voler he posat com a títol aformisme en comptes d'aforisme, però crec que pel seu doble significat ho deixaré tal com està, encara que seria millor amorfisme, no?
PD: que curiós, sense voler he posat com a títol aformisme en comptes d'aforisme, però crec que pel seu doble significat ho deixaré tal com està, encara que seria millor amorfisme, no?
2 comentaris:
És que que siguen universals o no em sembla que importa poc, la veritat. Són el que són. I això vol dir que són el que són a cada moment.
és això el que volia dir, són relatives i per tant, quina és la importància que els hi donem? creiem que són dogmes que podem utilitzar però no és així. Un petonàs, maco ^^ tu sempre fidel als aforismes eh :P
Publica un comentari a l'entrada