Torno a perdre'm entre les pàgines de Pessoa; escolto Wagner per influència del gran Nietzsche, Die Walkure, la cavalcada de les Valquíries, reconec la cançó tot i que no sabia que la conegués, és estrany... quantes coses tindré al cap sense saber-ho? m'hagués agradat que l'assignatura de música continués al Batxillerat. Sincerament, no tinc ni idea de clàssica, però sí que m'agradava anar a algun concert d'orquestra i sentir la música en viu; era una sensació preciosa, veia com tots els instruments s'unien en una sola veu i, envoltada d'aquella música, imaginava escenes llunyanes en temps remots.
L'altre dia vaig estar al Palau de la Música i vaig tornar a sentir tot allò en la meva pell. Tres cançons interpretades per una cobla i tres més acompanyades pel grup de ball del qual forma part la meva cosina. Va ser genial, sentir la immensa força dels instruments, la seva tonalitat, l'harmonia de la música, una melodia plena de contrastos i tot això acompanyat de la bellesa d'uns cossos interpretant cada nota, cada silenci, cada variació de la música.
L'altre dia vaig estar al Palau de la Música i vaig tornar a sentir tot allò en la meva pell. Tres cançons interpretades per una cobla i tres més acompanyades pel grup de ball del qual forma part la meva cosina. Va ser genial, sentir la immensa força dels instruments, la seva tonalitat, l'harmonia de la música, una melodia plena de contrastos i tot això acompanyat de la bellesa d'uns cossos interpretant cada nota, cada silenci, cada variació de la música.
3 comentaris:
La música i la dansa són unes arts precioses... i qui les sap apreciar (com veig que fas) no pot viure sense elles. El Palau de Música és un escenari meravellós per gaudir de tot això!!
Es fa realment complicat imaginar-se el món o, més concretament, fins i tot el dia a dia sense música.
Sense cap mena de dubtes, el Palau de la Música és un entorn privilegiat per gaudir-ne... Llàstima que els preus no siguin precisament públics.
Totalment d'acord, Iruna, no puc viure sense elles...i sense dubte, el Palau és un dels millors llocs per gaudir-ne :P Petonàs, maca!!
Tarannà, jo no me'l puc imaginar pas, seria un món massa ensopit! I estic d'acord en això que els preus no són públics i em fa molta ràbia, és igual que el teatre, que m'encanta però t'ho has de pensar un parell de cops per anar, que és caríssim! Per cert, vaig veure El ventall de Lady Windermere i em va encantar, te la recomano!
Petons, petons ^^
Publica un comentari a l'entrada