Aforisme

La filosofia és una cursa que comences sabent que mai arribaràs a la meta.

Grans Mestres

Són els meus mestres:

un m'ha ensenyat a estimar allò que fa poc desconeixia, m'ha mostrat un camí que seguiria a ulls clucs, m'ha fet riure amb acudits i imitacions, m'ha fet pensar amb llargues xerrades o petits comentaris a classe. Fins i tot ha canviat la meva forma de veure la vida, no queda res ja d'aquella Tals ambiciosa que volia ser algú al món, algú que els altres reconeixessin, ara la Tals es conforma amb dedicar-se a allò que la fa feliç i gaudir posant als altres una llavor que faci créixer l'arbre del coneixement.
l'altre m'ha ensenyat a començar cada dia amb un somriure, he après que el professor no és aquell senyor avorrit i inaccessible, sinó un home amb qui pots esclatar a riure gràcies a frases com: a les tonyines els hi donen per totes bandes, o pel fet de veure'l gesticular exageradament representant algunes de les escenes que fan més entenedores les lliçons. Increïble, mira que no suporto la geografia, però m'ho passo bé a la classe i és el millor professor d'història de l'escola.
ella m'ha mostrat que el català és la meva llengua i que ho puc dir sense baixar la veu i amagar-me, ha deixat molt clar que tots tenim el dret de decidir d'on som i què volem, sempre, és clar, parlant amb propietat. Mai havien volat les hores de català, mai abans m'havia sentit segura en aquesta llengua ni l'havia sentit tan meva com ara i sé que tot és perquè ella sempre ens ha respectat i escoltat, hem debatut i ha msotrat la més gran admiració per aquells que hem decidit que aquesta és la nostra llengua i aquest el nostre petit país, vinguin d'on vinguin els nostres avis.
l'altra sempre ha estat a prop, amb un somriure a punt i les paraules adeqüades. Per casualitat vam nèixer el mateix dia del mateix mes amb uns anys de diferència, però crec que ens assemblem extraordinàriament, quan parlem de nosaltres trobem moltes coses en comú al caràcter i la manera de pensar i de ser. Ens ha ensenyat que es pot ser propera, fixar-se en els detalls, preocupar-se pels problemes de tothom i oferir un sincer somriure quan és necessari.
A tots quatre, gràcies, perquè són inoblidables, formen part de la meva vida i m'entristeix pensar que els he de deixar enrere. És curiós saber que avui han estat ells quatre els que s'han apropat a mi i m'han dit paraules que el temps trigarà massa en esborrar, per tot això i per tot allò que m'han ensenyat acadèmicament, moltes gràcies.

Meme

No sé què vull, no sé en què crec, no sé què està bé i què està malament. L’Uribetty m’ha posat en un compromís que veig incapaç de complir simplement perquè m’he quedat sense utopia, sóc conscient que allò que jo crec que és bo per la societat per a altres serà dolent i és això el que em fa dubtar, el que fa que em plantegi si tot no és relatiu, si la política no és simplement un joc del qual ja fa massa temps que desconfio. No puc escriure aquest post per què no tinc cap esperança, tot seguirà igual que fins ara, no existeix la perfecció ni assolirem mai un Estat ideal on tothom sigui feliç. Estic trista, em pregunto què queda Bloch i totes aquelles idees que jo m’estimava, ho sento.

Podria dir que m’agradaria viure a un món on tots ens respectéssim, on tots tinguéssim dret a ser feliços, a aprendre, a admirar el món com ho feien els grecs... seria capaç fins i tot de dir que un món on cadascú pogués realitzar els seus somnis seria ideal, un lloc on cadascú tingués la oportunitat d’esdevenir allò que desitgés, on tots tinguessin aliments, higiene, salut...però no seria el meme d’esperança que m’ha demanat l’Uribetty perquè jo no en tinc cap, d’esperança, que això sigui així. Un cop més he deixat de creure en l’home (i la dona pels políticament correctes), un cop més he perdut els meus ideals i per primer cop em pregunto si mai els vaig arribar a trobar. Ho sento, Uribetty, però no puc fer allò que em vas demanar. Iruna, si tu vols, pots continuar amb l’encàrrec quan tinguis temps, segur que tu te’n surts millor que jo ^^

Música

Hey There Delilah
Don't you worry about the distance, I'm right there if you get lonely, give this song another listen, close yor eyes, listen to my voice it's my disguise, I'm by your side.

Gracias

Uribetty, el post encarregat el faré quan tingui inspiració, que jo de temps ara en tinc molt però el meu cervell només és creatiu sota estrés XD

Felicitat

Veus el futur com un full en blanc on encara hi ha moltes paraules per escriure, per davant només trobes incertesa, promeses i somnis que encara no pots ni tan sols albirar. Tot i això, tens confiança, creus que tot anirà bé, tard o d'hora, aconseguiràs allò que et proposes, en pots estar ben segur. Et preguntes perquè ells segueixen buscant la felicitat a indrets remots i llunyans, tu saps que s'amaga a prop, just al teu costat, la tens a tocar i deixes que s'escoli entre els teus dits com ho fa l'aigua salada del mar. Gaudeixes tot el que pots de cada instant, saps que hi ha moments de tristor i altres d'alegria, però no és això el que marca la teva felicitat, tu simplement confies en que està allà, creus que fa temps que l'has trobat allà on menys esperaves trobar-la. Ella només esperava cada dia que t'adonessis d'on era, dins teu, aquell lloc que tant creies conèixer però del qual t'allunyaves en la seva recerca. Encara avui et preguntes perquè, perquè pensaves que era quelcom llunyà que mai assoliries, aquella fita mai aconseguida que sempre perseguim. Sort que vas trobar aquella llum que et guiava, et va fer adonar que el més important es troba als racons més simples...un somirure, una mirada, un silenci. Des d'aquell moment saps que passi el que passi, encara que perdis per un moment la teva felicitat, sabràs tornar a trobar-la si ets capaç de tornar a capbussar-te dins teu.
Com deia Delfos: Coneix-te a tu mateix.

Mar

S'agafaven els mans i miraven el blau infinit. El sol brillava sobre un cel clar, la sorra refulgia sota els seus peus i els ulls brillaven amb una llum única, aquella que només trobaven en moments íntims, de plena complicitat.
Davant seu trobaven únicament la immensitat del mar, la bellesa del verd i el blau que esdevenien un únic color, irrepetible moment d'intensa harmonia. L'horitzó era el punt sublim, la unió eterna entre el cel i el mar, allà on els seus pensaments es trobaven, l'únic indret pur que quedava. Tancaven els ulls i sabien que aquella imatge restaria allà per sempre, alhora eren conscients que la seva unió podia esdevenir eterna si confiaven en allò que creava aquell vincle tan especial. Volien creure que el seu lligam podia ser com aquell que existia entre el mar i el cel i que podrien trobar-se l'un en l'altra només tancant els ulls i retornant a aquella imatge.

Música i ball

Torno a perdre'm entre les pàgines de Pessoa; escolto Wagner per influència del gran Nietzsche, Die Walkure, la cavalcada de les Valquíries, reconec la cançó tot i que no sabia que la conegués, és estrany... quantes coses tindré al cap sense saber-ho? m'hagués agradat que l'assignatura de música continués al Batxillerat. Sincerament, no tinc ni idea de clàssica, però sí que m'agradava anar a algun concert d'orquestra i sentir la música en viu; era una sensació preciosa, veia com tots els instruments s'unien en una sola veu i, envoltada d'aquella música, imaginava escenes llunyanes en temps remots.
L'altre dia vaig estar al Palau de la Música i vaig tornar a sentir tot allò en la meva pell. Tres cançons interpretades per una cobla i tres més acompanyades pel grup de ball del qual forma part la meva cosina. Va ser genial, sentir la immensa força dels instruments, la seva tonalitat, l'harmonia de la música, una melodia plena de contrastos i tot això acompanyat de la bellesa d'uns cossos interpretant cada nota, cada silenci, cada variació de la música.

Aformisme

La veritat i la mentira no participen de la dialèctica d'Heràclit sinó que s'amaguen rere un joc d'aparença on les ombres prenen per a cadascú una forma determinada i complexa que en cap moment pot ser compartida ni acceptada com a universal.
PD: que curiós, sense voler he posat com a títol aformisme en comptes d'aforisme, però crec que pel seu doble significat ho deixaré tal com està, encara que seria millor amorfisme, no?

Lluita

Perquè hi ha cops que les nostres pròpies exigències ens superen, intentem volar alt però encara ens costa caminar, l'ambició pot ser un gran enemic difícil de véncer. Lluitar per resultats desconeguts és dur, el sacrifici de tant temps es pot enfonsar en una simple setmana...i et sents tan feble i tan petit que no pots fer altra cosa que encongir-te i esperar que la sort que sempre t'ha acompanyat no t'abandoni mai. Tanques els ulls i demanes que el temps passi ràpid, que tot sigui com ha estat sempre i tornis a superar els mateixos dimonis que tantes vegades t'han perseguit, aquesta serà la última batalla del curs i sembla que és precisament ara quan les forces fallen. Ara no és moment de rendir-se, cal lluitar amb les mateixes forces de sempre, amb el cap ben alt i el més gran somriure perquè aquest és el secret que fa que tot vagi bé.

Dimoni

Aquest any, un dimoni inspirat en el canvi climàtic. Crema, crema com cada any i emporta't tot allò que volem fer desaparèixer.

Esclat de colors sobre un cel ben fosc. Espectacle de llum i so, centenars de cors encesos mirant un foc que crema, ulls amb espurnes brillants que reflexen l'espectacle del cel. Blau, verd, groc, cascades il·luminades que omplen el buit celestial, ritmes desconeguts omplint el silenci d'una nit màgica. Cors que bateguen al mateix ritme, mans que es troben sense adonar-se, mirades còmplices sota un cel estrellat.
Una flama que crema ben viva, el seu caliu ens bressola, el seu foc està també als ulls de tots els badalonins que des de la Rambla esperen la caiguda de l'estructura per donar inici a una nit plena de promeses i somnis.
El millor és obrir els ulls a la vida i veure que estàs envoltat de gent que estimes, compartir amb ells una vetllada màgica, veure els seus ulls brillar i saber que la felicitat és tan a prop que gairebé la pots tocar amb el tou dels dits...
Estic d'exàmens, a les 12 tocades haig de marxar a casa, toca estudiar història i queden moltes nits d'estiu per gaudir. Uny any més, un dimoni menys, un any més ens tornem a trobar sota la llum dels focs d'artifici.

First

Acabo de mirar els resultats del First, aquest moment em feia por, molta por. M'ha costat uns quants intents, ja sabeu que la informàtica no és el meu fort i menys amb aquells nervis a sobre! Doncs bé, després de molt intentar-ho, he vist la nota, una preciosa B, un notable, amb un exceptional al listening, no pot ser! però si a l'últim test va començar a sonar una màquina taladradora que m'estava tornant boja! no se com ho he fet, ho juro, el pitjor, l'speaking,e stava claríssim, però Use of English, Listening i Reading l'he clavat. Estic molt i molt contenta!

Camins

Un dia més mil preguntes t'omplen la ment, sents que encara tot està per fer, la vida és un camí del qual mai arribes a veure el destí, tot i això segueixes caminant amb la mateixa força que el primer dia. Són molts els cops que has caigut, però sempre has pogut aixecar-te, has trobat una mà amiga que t'ha donat l'empenta que necessitaves, altres cops has sabut guarir-te tu sol les ferides i aixecar el cap sense deturar-te per mirar enrere.
La vida està plena de moments amargs i dolços, hores que passen tan ràpid com segons i minuts que semblen esdevenir hores. Tot és un continu canvi, ja ho va dir Heràclit, tot és un etern retorn com diu el nostre amic Nietzsche, tornem a caminar tot i saber que aviat caurem, la nostra fita es troba en algun racó d'aquest camí, aquella petita clariana a la qual encara no hem pogut arribar. Tot i això ja podem albirar la seva frescor, s'insinuen entre les branques dels arbres els rajos d'un Sol que ens dóna la vitalitat necessària com per estimar cada pas que fem, perquè cada gest, cada moviment, forma part de nosaltres; és això el que fa aquest camí únic, la certesa que és només nostre, el podem compartir amb aquells qui desitgem, però les experiències es gravaran en la nostra pell i formaran per sempre part del nostre jo.