No sé què vull, no sé en què crec, no sé què està bé i què està malament. L’Uribetty m’ha posat en un compromís que veig incapaç de complir simplement perquè m’he quedat sense utopia, sóc conscient que allò que jo crec que és bo per la societat per a altres serà dolent i és això el que em fa dubtar, el que fa que em plantegi si tot no és relatiu, si la política no és simplement un joc del qual ja fa massa temps que desconfio. No puc escriure aquest post per què no tinc cap esperança, tot seguirà igual que fins ara, no existeix la perfecció ni assolirem mai un Estat ideal on tothom sigui feliç. Estic trista, em pregunto què queda Bloch i totes aquelles idees que jo m’estimava, ho sento.
Podria dir que m’agradaria viure a un món on tots ens respectéssim, on tots tinguéssim dret a ser feliços, a aprendre, a admirar el món com ho feien els grecs... seria capaç fins i tot de dir que un món on cadascú pogués realitzar els seus somnis seria ideal, un lloc on cadascú tingués la oportunitat d’esdevenir allò que desitgés, on tots tinguessin aliments, higiene, salut...però no seria el meme d’esperança que m’ha demanat l’Uribetty perquè jo no en tinc cap, d’esperança, que això sigui així. Un cop més he deixat de creure en l’home (i la dona pels políticament correctes), un cop més he perdut els meus ideals i per primer cop em pregunto si mai els vaig arribar a trobar. Ho sento, Uribetty, però no puc fer allò que em vas demanar. Iruna, si tu vols, pots continuar amb l’encàrrec quan tinguis temps, segur que tu te’n surts millor que jo ^^
2 comentaris:
Estimada Tals - permet-me aquesta llicència.
No pensis que m'has decebut, tot el cotrari, seria una antiutopia això que descrius? No entenc d'això.
Jo també desconfio del home, com deia Hobbes ''Homo Homini Lupus'' Som dolents per naturalesa, animals, no?
No et preucupis per no haver trobat la teva ideologia política, filosòfica, ets ( som ) massa joves per tenir-ho clar del tot, si et sóc sincer, de tant en tant dubto dela meva, però sempre sorgeix algú ( bloc o no ) que em dona forces.
Així que t'animo a buscar la teva utopia i ja faràs un altre post, que de temps i ganes n'hi ha segur!
Una abraçada ben forta! I un petó de bona nit
L'únic consol que em queda és la meva immaduresa político-filosòfica, em queda molt per aprendre i conèixer, així que m'ho prendré amb calma! ja en faré un altre ^^ un petonàs:D
Publica un comentari a l'entrada