6 d’octubre del 2009

Mar

Tornar a començar. Tornar a caure en el joc... el joc de la incertesa, del no saber, del fugir o llençar-se un cop més a l'aigua salada.

No hi ha res com el mar badaloní!

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Home, en qüestió de meduses us guanyen més al sud...

Striper ha dit...

Potser llençat al aigua pero neda i guarda la roba al menys fins...

estrip ha dit...

com les onades que van i venen.

Efrem ha dit...

Estimar és voler-li el millor

Desitjar és voler-la per a tu

Estimar és desitjar de tal manera que la seva felicitat és també la teva.

Desitjar és voler posseïr.

Estimar és voler posseïr d'una manera molt més suau, bella, subtil, elegant!

Desitjar és estimar sense la pedanteria de creure's saber el que és millor per ella. És un problema en constant resolució i sovint sense solució.

El desig té solució, complint-se amb carn es dona per sadollat.

(...i fins aquí la meva inspiració :P

Efrem ha dit...

ostia, aquest comentàri havia d'anar al text anterior, el de Romandre de Mr. Rilke!

Tals ha dit...

i l'estimar no té solució?
Plató deia que l'amor és el desig d'engendrar en la bellesa.
Estimar és emmirallar-se, buscar una felicitat compartida, que és alhora pròpia i aliena. Estimar és a vegades oblidar qui eres i aprendre de nou a veure't a través d'uns altres ulls. Estimar és perdonar, estimar és voler compartir un somni, un projecte, estimar és construir en l'amor.