Què hi ha sota el teu rostre que em fita amb ulls de pedra? ¿Quan gosaré arrencar-te la màscara de carn i fer front a l'obscur mirall que em petrifica?
El que trobeu aquí és el que jo sóc a les nits, a destemps, en moments d'incertesa o d'encontre amb el món.
Suposo que, entre moltes altres coses, som el que escrivim.
4 comentaris:
De vegades soto els
rostres semblants a la pedra hi han cors tendres.
No entenc la segona frase de la pregunta... ù.ù A què es deu referir amb l'obscur mirall que la petrifica?
A la mirada, Efrem, a la seva mirada ^^
Ah, esclar (okei!).
Publica un comentari a l'entrada