Què m'és permès esperar?
Aquesta pregunta fa mesos que roda pel meu cap i, òbviament, no he trobat cap resposta. Potser es tracta de rellegir Kant i intentar comprendre algunes coses o simplement de viure i esperar a que els desitjos i les esperances es trenquin per sempre o es compleixin d'un sol cop.
Em sap molt de greu, però el ritme del blog anirà baixant a marxes forçades perquè 8 assignatures al semestre no són poques i em passaré el dia a la Facultat. A més, tampoc em sento capaç d'escriure res massa interessant, així que fins que no sorgeixin els temes, només pujaré fotografies.
Aquesta pregunta fa mesos que roda pel meu cap i, òbviament, no he trobat cap resposta. Potser es tracta de rellegir Kant i intentar comprendre algunes coses o simplement de viure i esperar a que els desitjos i les esperances es trenquin per sempre o es compleixin d'un sol cop.
Em sap molt de greu, però el ritme del blog anirà baixant a marxes forçades perquè 8 assignatures al semestre no són poques i em passaré el dia a la Facultat. A més, tampoc em sento capaç d'escriure res massa interessant, així que fins que no sorgeixin els temes, només pujaré fotografies.
3 comentaris:
Jo que t'anava a dir que estaves a tope, entre l'Espaitemps i L'esperança... Els temes ja vindran, quan et surtin ja els escriuràs. Demostra que hi ha temps per tot, encara que sigui a un altre ritme.
I tu pots esperar el que sigui, ningú t'ha de dir què pots desitjar i què no. A més, els somnis, els desitjos, no es solen complir així com així i de manera fàcil, així que encara que triguin, l'esperança no l'has de perdre mai. El mateix títol del blog t'ho diu, no te n'oblidis.
Doncs a menjarte aquestes vuit asignatures i esperem les fotografies.
Preguntar-te això no és ja una renúncia a les més altes aspiracions? Sempre he tingut la intuïció que aquesta pregunta te trampa, i deu ser aquesta... Que en fer-la ja estem posant límits, i quan més amunt arribem és quan no plantegem límits, em sembla que els límits venen sols, no cal buscar-los, buscar-los és cridar-los, suggestionar-te coartant així l'espontaneïtat necessària per arribar "a les estrelles". Esclar, que un discurs com aquest no és gens fàcil de mantenir... :/
Per cert benvinguda al club dels tancats per vacances xD
Publica un comentari a l'entrada