Acabo Niebla per segon cop i torna a sorprendre'm el joc amb el tema de l'existència i la ficció, l'autoria dels textos i la configuració dels personatges. Penso en Gadamer i l'hermenèutica, en com aquest ens diu que els textos mai pertanyen totalment a l'autor, que també el lector els configura, de manera que queda sempre obert a noves interpretacions.
Cal tenir clar, però, que tot text té una estructura interna, l'autor intenta comunicar una idea concreta i no podem jugar completament ni amb la seva formulació ni el rerefons que amaga, no podem fer dir al text allò que el seu autor mai va imaginar, no podem buscar-hi allò que ningú hi ha volgut posar. Darrera de les grans obres sempre s'hi veu un immens imaginari elaborat i repensat per tal de fer arribar el que podriem anomenar l'essència de l'obra al seu lector - o intèrpret-, és per això que cal respectar-les i parlar-ne des del coneixement del context de generació i configuració del text, a més de tenir en compte les dades biogràfiques de l'autor.
Això no vol dir que calgui oblidar Gadamer i l'apertura dels textos, és clar que les noves mirades i perspectives ajuden a acabar de conformar el text i les seves idees bàsiques, però cal recordar sempre que això no ens autoritza a transformar-lo i oblidar el context en el qual ha sorgit. Prendre una certa perspectiva és molt útil per donar nova vida a allò que ja creiem antiquat, ja veiem com això passa al teatre amb les interpretacions lliures dels clàssics, però cal sempre que el tema de fons segueixi éssent el mateix com una forma de respecte a l'autor i d'afirmació que és seva la última paraula sobre la pròpia creació.
Cal tenir clar, però, que tot text té una estructura interna, l'autor intenta comunicar una idea concreta i no podem jugar completament ni amb la seva formulació ni el rerefons que amaga, no podem fer dir al text allò que el seu autor mai va imaginar, no podem buscar-hi allò que ningú hi ha volgut posar. Darrera de les grans obres sempre s'hi veu un immens imaginari elaborat i repensat per tal de fer arribar el que podriem anomenar l'essència de l'obra al seu lector - o intèrpret-, és per això que cal respectar-les i parlar-ne des del coneixement del context de generació i configuració del text, a més de tenir en compte les dades biogràfiques de l'autor.
Això no vol dir que calgui oblidar Gadamer i l'apertura dels textos, és clar que les noves mirades i perspectives ajuden a acabar de conformar el text i les seves idees bàsiques, però cal recordar sempre que això no ens autoritza a transformar-lo i oblidar el context en el qual ha sorgit. Prendre una certa perspectiva és molt útil per donar nova vida a allò que ja creiem antiquat, ja veiem com això passa al teatre amb les interpretacions lliures dels clàssics, però cal sempre que el tema de fons segueixi éssent el mateix com una forma de respecte a l'autor i d'afirmació que és seva la última paraula sobre la pròpia creació.
3 comentaris:
Jo acabo de llegir,
"Un Burka por amor" Força dramatic pero gens complicat, nanit guapa.
Certament! Un text és com un objecte, pot tenir més d'un ús depenent de les idees que tingui aquell en les mans del qual caigui.
Però el qui s'ha inventat l'objecte probablement va fer-ho amb una intenció determinada que no sempre és tan clara i pot quedar tapada pels usos posteriors.
Penso que les obres no son completes fins que un receptor les interpreta.
Està bé? l'afegeixo a la llista pendents citats per la Tals? jejeje
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada