Ella és capaç de treure la persona del personatge, aproximar l'espectador per fer-lo sentir part de l'atmosfera, fins que les impressions de la fotografia arriben a tocar la seva pell. I és aquesta llum que envolta cada imatge el que la fa especial, el control i domini sobre l'escena, la manera de captar allò que molts no sabríem descriure però que sabem que sentim. No es tracta només de tenir davant el personatge més famós, la dona més bella, l'home més interessant, sinó saber extreure tot el suc d'unes poques hores de trobada, veure què hi ha en ell que pugui traspassar el paper i la capçalera de l'article que acompanya el reportatge fotogràfic per fer-lo entrar per la porta més íntima de casa de l'espectador.
Això és el que Annie Leibovitz fa a cada treball, per això és una de les més valorades i re-conegudes. Ara ens mostra la seva cara més íntima a Madrid, a "Vida de una fotógrafa", on es mostren autoretrats i fotografies personals amb aquells qui l'envoltaven al seu dia a dia. Una llàstima no poder-la veure en directe.
Això és el que Annie Leibovitz fa a cada treball, per això és una de les més valorades i re-conegudes. Ara ens mostra la seva cara més íntima a Madrid, a "Vida de una fotógrafa", on es mostren autoretrats i fotografies personals amb aquells qui l'envoltaven al seu dia a dia. Una llàstima no poder-la veure en directe.
3 comentaris:
La ultima foto sorprenent..
molta, molta, moltíssima llàstima! i si hi anem?
No està tan lluny, no? :P
quines fotos! ho fa molt bé!
són la Carla bruni, i l'laltre lIggi Pop¿
Publica un comentari a l'entrada