Cafès amb llet d'una hora, tornar a sentir que sóc jo. Somriure. Viure.
Sentir que en dos anys he crescut com si n'haguéssin estat vint, agrair cada segon de vida.
Sóc aquí.
Cocinar en Navidad
Fa 16 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Però ara no comencen els exàmens?
Ets i sents el sabor de un bon cafe ambbb Llet!! Be no.
... i t'esperem^^
Visca les espumes dels cafès amb llet i les paraules compartides, la setmana que ve més però en alemany, eh???
un petó ben i ben fort, bonica!
Irene
potser en alguna altra època et sents que creixes dos anys i en realitat n'han estat vint.
Però trio la teva sensació!
Publica un comentari a l'entrada