Un jo pren relació amb un altre jo a través de la seva manifestació corporal, orgànica, això implica que el cos també és opacitat: mostra i amaga, la corporalitat és part essencial de la consciència, és un moment constructiu del dinamisme de la consciència. La consciència sols es reconeix amb la presència de l’altre, per entendre totalment la consciència cal que aparegui un altre jo com a part constitutiva del seu horitzó. Tots els esquemes teòrics i pràctics impliquen la interacció amb l’altre, són intersubjectius: en la construcció de mi mateix hi ha un moment en què apareix l’altre. La intersujectivitat transcendental esdevé real a través del cos, hi ha un reconeixement fàctic en el rostre i la mirada, gràcies als quals retorna sobre si per un altre que és diferent de si.
Cocinar en Navidad
Fa 11 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada