El joc de l'equidistància

L'equidistància política està de moda, es busca una major massa de votants a canvi d'una mena de "liquidització" de la ideologia que fa perdre la determinació pròpia del partit. No es deixen clares les intencions ni els interessos, es desconcerta al votant perquè no es deixa clar qui és l'amic o l'enemic en la lluita pel poder, joc que confon al votant. El votant pateix una falta de confiança en el compromís polític, ja que aquest és tan indeterminat que es pot complir de maneres diverses i no especificades en cap moment abans dels resultats electorals. Aquesta no-especificació confòn als votants i així s'aconsegueix augmentar el públic d'un discurs que acaba sent eteri i ple de paraules buides, simples intuicions. El públic elector acaba per ser consumidor del marketing que ofereix una campanya que sembla més publicitària que no pas política, es perden referents i guies perquè les declaracions d'un dia queden contradites per les de l'endemà. El votant ja no es sent representat per un polític de poques idees clares i molts discursos perduts en l'espai entre l'emissor i el receptor. Caldria doncs, resituar el discurs polític o potser cal canviar la posició del votant i les seves expectatives davant uns comicis que cada cop engresquen menys a la població. Recordem que el joc de la democràcia ens implica a tots i a tots ens necessita, cal que sigui net i es doni en un espai públic de debat que qüestioni no només els discursos pre-elaborats sinó també la posició de cada partit en el marc polític actual.