No és la primera vegada que publiques algun post amb textos de Pons i certament, sempre són una delícia. Aquest especialment, perquè tots els que estem per aquí sentim una necessitat especial d'escriure... si no no tindriem un blog oi? jeje... Aix... no sé què dir davant d'aquestes paraules! seguiré cercant les meves pròpies!
Per cert, t'he deixat algun comentari en posts anteriors... t'ho dic perquè sé que si no no te n'enteres... jeje Sento no comentar-te sempre, però vull que sàpigues que continues essent una de les meves preferides, una d'aquella llista d'íntims que em desfan el cor de tendresa! una abraçada moooolt gran guapa!
El que trobeu aquí és el que jo sóc a les nits, a destemps, en moments d'incertesa o d'encontre amb el món.
Suposo que, entre moltes altres coses, som el que escrivim.
3 comentaris:
Intentar reproduïr vivències i així tenir una excusa per allargar les nostàlgies.
Escriure a vegades es veure el que sentim, a vegades no es suficient amb sentir-ho.
No és la primera vegada que publiques algun post amb textos de Pons i certament, sempre són una delícia. Aquest especialment, perquè tots els que estem per aquí sentim una necessitat especial d'escriure... si no no tindriem un blog oi? jeje...
Aix... no sé què dir davant d'aquestes paraules! seguiré cercant les meves pròpies!
Per cert, t'he deixat algun comentari en posts anteriors... t'ho dic perquè sé que si no no te n'enteres... jeje
Sento no comentar-te sempre, però vull que sàpigues que continues essent una de les meves preferides, una d'aquella llista d'íntims que em desfan el cor de tendresa!
una abraçada moooolt gran guapa!
Publica un comentari a l'entrada