Bush i la història

Bush marxa i són molts qui intenten jutjar-lo, altres, amb més seny, clamen a la història, perquè serà ella qui haurà de jutjar-lo com a President. L'anàlisi polític molts cops es confòn amb l'anàlisi històric, però la política es pot estudiar des del present a través dels esdeveniments, mentre que els fets històrics no es poden comprendre des de l'avui, sinó que cal deixar que el pas del temps determini quin ha estat el sentit històric dels fets. És per això que la història mai és completa, no perquè no hagi d'acabar, sinó perquè sempre es pot reinterpretar, potser és això el que hauríem de retreure a Fukuyama. Història pressuposa, a més d'una vivència, una posterior narració i comprensió, tal com proposa Arendt, que defineix la pròpia comprensió com una acció que no té final, que és contínua i sense acabament. La història no quedarà tancada, el donar un sentit als fets s'esdevé després que aquests es puguin situar dins el fil històric, només és des del futur que podrà ser comprès el nostre present. És per això que és massa aviat per preguntar-se per quina posició ocupara Bush en la història dels Presidents d'EUA, de moment només podrem afirmar que és el número 43.