L'horitzó kantià

Kant presenta un fil conductor en la història que enllaça passat, present i futur i possibilita la presència de la noció d'esperança. L'esperança kantiana passa per la confiança en el desenvolupament moral de l'home, un desenvolupament en el qual és essencial la llibertat, que apareix a Kant com a principi d'acció tendent al bé. Això vol dir que desenvolupament moral i llibertat van estrictament units a través del pas pel que Kant anomena majoria d'edat: si s'usa la raó de forma correcta i s'exerceix l'autonomia, l'home desenvoluparà el seu signe de moralitat. Així l'home abandonarà el seu estat de natura i començarà a projectar un futur que ja s'anticipa en el present: en l'elecció es deixarà conduir per la raó, escollirà la millor opció moral i així s'encaminarà cap a un futur de desenvolupament moral, un futur on l'home sigui conscient de la seva elecció com a opció que l'encamina al bé. Es donarà d'aquesta manera un procés de maduresa que no serà present solament en l'individu, sinó que tindrà la seva imatge en el conjunt de la societat, de forma que a través dels esdeveniments històrics es creï un subjecte moral col·lectiu que es condueixi a la seva pròpia millora.
La mirada de Kant, doncs, no és cap al present de la Il·lustració com a retrat d'una època, tampoc és cap al passat com la d'un historiador, és una mirada cap al futur que respon a la pregunta de què li és permès esperar a l'home sense traslladar-se al món de la metafísica. El futur aportarà sentit al present i ambdós quedaran lligats pel fil especulatiu de la històra, a través de la qual l'home s'alliberarà de la natura i iniciarà el seu vol cap a l'endemà.