Suposo que tots els qui estudiem la carrera de Filosofia és perquè durant el Batxillerat va ser l'assignatura que trobàvem més interessant. Però poc a poc anem veient com es distancia allò que un dia ens van explicar amb el que llegim dia a dia a la Universitat. No pretenc defensar aquí que s'iguali el nivell escolar al universitari, perquè això no tindria sentit, però és molt decepcionant veure com coses que t'exigien posar per aprovar a la selectivitat no semblen ser tan certes ni tan clares com et pretenien inculcar. Estudiant Filosofia Moderna hem vist com no es pot dividir tot aquest període històric a la distància entre racionalisme-empirisme-idealisme, més enllà d'aquests termes, tot el segle XVII quedarà marcat per la filosofia cartesiana i els temes que ella proposa, amb un seguiment molt diferenciat per cada filòsof. No podem igualar Locke, Hume i Berkeley de la mateixa manera que tampoc ho podem fer amb Leibniz i Descartes. Ni els primers són tots "empiristes" des d'u punt de vista històric, ni els segons "racionalistes". I no parlo de matissos, sinó del fet que aquestes unions estan molt agafades pels pèls, parlant planerament.
Amb tot això no vull exigir que al Batxillerat es faci una exposició del postcartesianisme com la que estem aprenent a la Universitat, només que potser seria millor no posar etiquetes als autors, no atribuir uns grups i grupuscles fets que en aquell moment no van existir. No es tracta de captar matissos, sinó d'evitar donar una visió trencada i cristal·litzada de la Història de la Filosofia. I això no és pas culpa dels professors, sinó dels criteris que s'utilitzen a l'hora de decidir quines PAU s'aproven i quines es suspenen, perquè si aquest noi no ha dit que Descartes és un racionalista és perquè no en té ni idea, encara que ens hagi fet un comentari molt correcte del Mètode.
El fet que la PAU es limiti a obres més aviat que a la complexitat de cada autor fa que molts cops ens acomodem a donar una visió parcial i trencadissa de cada teoria filosòfica (si és que realment les podem anomenar així), de manera que cada cop es van creant unes esquematitzacions més grans dels autors que fan que aquests puguin ser reduïts a dos paraules.
Descartes: racionalista-cogito-mecanicisme. Et voilà, ja pots aprovar la selectivitat!
Amb tot això no vull exigir que al Batxillerat es faci una exposició del postcartesianisme com la que estem aprenent a la Universitat, només que potser seria millor no posar etiquetes als autors, no atribuir uns grups i grupuscles fets que en aquell moment no van existir. No es tracta de captar matissos, sinó d'evitar donar una visió trencada i cristal·litzada de la Història de la Filosofia. I això no és pas culpa dels professors, sinó dels criteris que s'utilitzen a l'hora de decidir quines PAU s'aproven i quines es suspenen, perquè si aquest noi no ha dit que Descartes és un racionalista és perquè no en té ni idea, encara que ens hagi fet un comentari molt correcte del Mètode.
El fet que la PAU es limiti a obres més aviat que a la complexitat de cada autor fa que molts cops ens acomodem a donar una visió parcial i trencadissa de cada teoria filosòfica (si és que realment les podem anomenar així), de manera que cada cop es van creant unes esquematitzacions més grans dels autors que fan que aquests puguin ser reduïts a dos paraules.
Descartes: racionalista-cogito-mecanicisme. Et voilà, ja pots aprovar la selectivitat!
8 comentaris:
Ahahaha l'última frase m'ha recordat a com imiten l'home del temps a polònia: pluja-nuvol-pluja-sol-gallina!! xDDD
A mi no em van ensenyar història de la filosofia al Batx i vaig treure nou a la selec només comentant el text. u.ù De fet no diferenciava ni els diferents corrents filosòfics. Només coneixia autors en la seva individualitat.
Jo crec que lel per que i la filosofia es una cosa que ajudar a pensar i ser mes lliures , tindria que ensenyar-se com una eina per la vida a l'escola.
si jo dic que ara a batxillerat el que cal és fer filosofia i no estudiar-la, seria empíric?
o seria racionalista-cogito-mecanisnista ?
Noia, això no és patrimoni només de la filosofia, crec que passa una mica en totes les carreres que tinguessin assignatura pròpia a l'institut, a biologia no t'explico la de mentides que expliquen, per exemple.
I et diré una cosa, i no te m'ofenguis. Crec que estàs en aquella fase que tots hem passat de pensar que el que fas ara si que és disciplina de la bona. Tot té el seu moment, i ja assumiràs que si no es simplifiquen les coses, en la mentalitat de nens de 16 i 17 anys no sempre hi caben, encara que després, quan es té 19 o 20 anys sí.
Com ja deus imaginar, molt d'acord amb tu!
Com diu en Xexu, això passa amb totes les carreres, no només amb filosofia.
Al batxillerat cal simplificar forçosament, i quan simplifiques ja se sap...
Salut!
Doncs, no riguis, que de filo ens en fa falta a tots!!!! Ja pensaríem diferent, ja...
... i igualment ara ens donen (perquè tinc la sensació com si ens anéssin donant pastilles de coneixement enlloc de motivar-nos a conèixer allò que ells estimen) una visió superficial de les coses...
Però si més no són pastilles més completes i amb una mica de gust de xocolata i capuccino.
I.
Publica un comentari a l'entrada