Aquest post intentarà ser el més fidel possible a la classe de filosofia de la cultura d'avui:
" Benjamin fa que aprenguem a veure amb una altra mirada, i al pròleg d'aquest text ens ho mostra amb la idea de feixisme. Per a tots, el feixisme és aquell sistema en el qual hi ha un dictador que té un gran carisma i fa grans discursos, on només hi ha un partit i no hi ha llibertat d'opinió. Si apliquem aquesta idea a les democràcies d'avui en dia, sabem que som lluny d'aquest sistema: no hi ha dictadors, podem afirmar que Bush o Zapatero no són gaire carismàtics, hi ha bastants partits i tenim llibertat per expressar la nostra opinió. Però Benjamin ho veu d'una altra manera, creu que el feixisme és una aplicació de l'estètica a la política, es creen uns models estètics a seguir que formen una nova manera de fer política, ja que aquesta passa a ser un espectacle: hi ha grans discursos o debats, una massa que segueix a un líder o a un altre, una manera de fer política concreta. I ara pensem en la nostra democràcia: seguim tenint aquesta estètica? seguim tenint grans discursos on una massa segueix al lider enarbolant una mateixa bandera? Em sembla que tot això, si més no, ha de fer que pensem ara que tenim tan a prop unes eleccions "
El text es de Benjamin i el seu títol és L'obra d'art a l'època de la seva reproductivitat tècnica.
" Benjamin fa que aprenguem a veure amb una altra mirada, i al pròleg d'aquest text ens ho mostra amb la idea de feixisme. Per a tots, el feixisme és aquell sistema en el qual hi ha un dictador que té un gran carisma i fa grans discursos, on només hi ha un partit i no hi ha llibertat d'opinió. Si apliquem aquesta idea a les democràcies d'avui en dia, sabem que som lluny d'aquest sistema: no hi ha dictadors, podem afirmar que Bush o Zapatero no són gaire carismàtics, hi ha bastants partits i tenim llibertat per expressar la nostra opinió. Però Benjamin ho veu d'una altra manera, creu que el feixisme és una aplicació de l'estètica a la política, es creen uns models estètics a seguir que formen una nova manera de fer política, ja que aquesta passa a ser un espectacle: hi ha grans discursos o debats, una massa que segueix a un líder o a un altre, una manera de fer política concreta. I ara pensem en la nostra democràcia: seguim tenint aquesta estètica? seguim tenint grans discursos on una massa segueix al lider enarbolant una mateixa bandera? Em sembla que tot això, si més no, ha de fer que pensem ara que tenim tan a prop unes eleccions "
El text es de Benjamin i el seu títol és L'obra d'art a l'època de la seva reproductivitat tècnica.
8 comentaris:
Hooola!
M'ha encantat el teu post, tan de bo que moltes persones pensesin igual que tu, la gran majoria de la gent practica aquesta classe de politíca i allavorens això es converteix en un circ mediàtic on hi ha dos "führer" que es disputen la massa de votants com si dos gossos es tractesin lluitan per un troç de carn.
Hem de lluitar per què campanyes electorals com aquestes bipolaritzades no es repeteixin!
Tant de bo això arrivés a moltes persones en el mon i els obrin els ulls..
IMAGINE...
Aixo es per pensar amb deteniment , pero no se pas que dirte de la estetica de la politica i de la etica millor no parlem.
aleshores podem admetre també que no anar a votar és un acte coherent i legítim.
Hola, Tals! m'agrada que ens tornis a posar reptes i a fer partíceps de les teves classes de filosofia.
Primer deixem posar algunes definicions:
Democràcia: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.
Estètica: Doctrina sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
I finalment el concepte estadístic de la Moda: Donat un conjunt de dades o observacions, valor de l'observació més freqüent.
Així doncs, entenc, que la democràcia és el concepte que voldríem millorar, però en el món actual, tenen molt valor les variables estètica i moda, en cap d'elles l'objectiu principal és el poble, com en principi defensa la democràcia. Alguna cosa estem fent malament. Es necessiten molts canvis. I s'han d'obrir molts ulls, perquè pensin una mica més, enlloc de seguir modes regides únicament per l'estètica.
Gràcies un cop més per fer-nos reflexionar.
Estic dacord amb aquesta reflexió, estic dacord amb el que comenta l'anonymous... buf! quin tema més complicat que has introduit Tals!!
Jo diria que més que estètica la política és un escenari on cada vegada hi ha més guinyols i personatges "rocambulescos". Aquests dies hem sigut testimonis d'aquest teatre, entre debats completament pactats, mítings carregats de falses promeses i insults aberrants... i de mentres la societat cau a trossos, Barcelona està sotmesa en el caos circulatori i la crisi econòmica apreta per explotar. Com pretenen que anem a votar convençuts d'alguna cosa? bé, si... convençuts del que no volem, em sembla que això ja ha quedat clar.
En definitiva, no sé si me n'he anat per les branques despotricant del sistema polític, però aquests dies necessito desfogar-me més que reflexionar... ja em perdonaràs!
una abraçada!
Jo, com l'striper, m'ho he de llegir millor, més detingudament, aquí no fem política i hi ha mal gust si l'estètica mana!
Amb les eleccions ja passades, i amb en Zapatero com a virtual president, diré que ara no hi ha grans discursos que emocionin, perquè als líders els falta carisma, però sobretot saber fer polític. Ara que, el que si que m'agradaria destacar és el marcat bipartidisme que ha assolit España, i que crec que va a pitjor. Ara ja, les dades són flagrants. Hi ha només dos partits. El tercer gran del país té menys escons que dos partits nacionalistes territorials. D'acord que els petits acaben decidint. Però no fa una mica de por això?
Tant de bo fos tan fàcil acabar amb el bipartidisme, Little Hero, perquè és el que més mal pot fer a la nostra "democràcia", així que ja sabem a qui cal votar per aturar això! Un petó!
Striper, de l'ètica millor que no, crec que és un tema que millor deixar de banda perquè és amssa difícil arribar a un mínim acord, però sí que cal fer una reflexió de tant en tant per pensar en quin món vivim.
Estrip, i tant que és legitim, no hi ha cap llei que ens obligui a votar (votar és un dret, no un deure), però crec que és millor el vot en blanc, perquè diu que sí que volem votar però dins un sistema diferent. Un bes.
Anonymous, aquest és el problema: segui una moda que ja fa anys que es practica només pel fet que és l'única opció que sembla que podem tenir. Estic segura que podem crear altres opcions per intentar que la democràcia millori, és clar que volem participar, però potser ja és hora de canviar les fomes (que no el fons!). Un petonet i gràcies ^^
Iruna, el pitjor és això: votem per no votar als "dolents" i aquesta no és una democràcia sana, sembla que el poble hagi de protegir-se de certs partits polítics, que creen entre ells una situació de polarització per tal d'aconseguir uns resultats òptims. És molt trist que la gent s'hagi deixat portar per aquesta enganyifa, peròa ra és massa tard com per queixar-se. Una abraçada maca ^^
Zel, quan dic estètica em refereixo a una forma de fer, a una manera d'actuar, no cal que aquesta sigui maca, sinóe stà clar que la política no seria pas gaire estètica jeje m'agrada que a partir d'aquests posts reflexioneu ^^
Xexu, fa moltíssima por, tanta que espero que els dirigents dels partitsminoritaris i els seus votants reaccionin. I mira, potser no hi ha líders carismàtics, però aquestes han estat unes eleccions presidencialistes i ells segueixen omplint gran espais amb els seus militants i seguidors. Crec que res del que puguem dir després de les eleccions pot ser gaire positiu. Un petó!
Publica un comentari a l'entrada