Avui ha començat la Pirena del 2008. L'any passat no es va poder celebrar per manca de neu, però sembla que aquest sí que hi ha prou neu al Pirineu aragonés i al català com perque es pugui realitzar.
El múixing es un esport molt poc conegut, que segueix poquíssima gent, tot i que jo el trobo preciós i ja fa molts anys que intento passar-me els 15 dies que dura la Pirena enganxada a la web i al petit programa diari que es fa a TV3 (aquest any l'horari és a les 15:30, el recomano). Des de ben petita m'han entusiasmat els huskys siberians, una de les races millor preparades per tirar dels trineus i aguantar les baixes temperatures, alhora que tenen una gran resistència en les llargues etapes degut a que són descendents dels llops. Últimament s'introdueixen a aquest esport altres gossos, fins i tot algunes races que abans només eren dedicades a la caça o al pastoreig (és a dir, gossos d'atura), és curiós que Josep Domingo, l'últim guanyador de Pirena, no tingui tirant del seu trineu ni un sol gos de raça siberiana. Considero que el múixing és un esport preciós, es veu la gran compenetració entre gossos i múixers, que es passen tot l'any entrenant, es pot veure tot l'esforç, les energies que hi posen, els nervis del primer dia... i és bell veure l'espectacle dels paisatges nevats, els gossos tirant amb totes les seves forces mentre el múixer els condueix amb ben poques ordres. Si teniu l'oportunitat de veure ni que sigui alguna etapa, no la desaprofitareu, perquè és maquíssima aquella unió de gossos i homes, la sana competència entre els múixers, tots units per la cura dels seus gossos, fins i tot s'han donat casos en els que alguns han deixat gossos a altres perquè poguéssin acabar totes les etapes. Trobo que els competidors, amb detalls com aquest demostren que la seva màxima prioritat és la salut dels gossos i el seu benestar, potser és precisament aquest l'encant de l'esportm molt diferent a tots els altres. Us el recomano, jo l'any que vé, espero poder escapar-me i veure'l en directe!
El múixing es un esport molt poc conegut, que segueix poquíssima gent, tot i que jo el trobo preciós i ja fa molts anys que intento passar-me els 15 dies que dura la Pirena enganxada a la web i al petit programa diari que es fa a TV3 (aquest any l'horari és a les 15:30, el recomano). Des de ben petita m'han entusiasmat els huskys siberians, una de les races millor preparades per tirar dels trineus i aguantar les baixes temperatures, alhora que tenen una gran resistència en les llargues etapes degut a que són descendents dels llops. Últimament s'introdueixen a aquest esport altres gossos, fins i tot algunes races que abans només eren dedicades a la caça o al pastoreig (és a dir, gossos d'atura), és curiós que Josep Domingo, l'últim guanyador de Pirena, no tingui tirant del seu trineu ni un sol gos de raça siberiana. Considero que el múixing és un esport preciós, es veu la gran compenetració entre gossos i múixers, que es passen tot l'any entrenant, es pot veure tot l'esforç, les energies que hi posen, els nervis del primer dia... i és bell veure l'espectacle dels paisatges nevats, els gossos tirant amb totes les seves forces mentre el múixer els condueix amb ben poques ordres. Si teniu l'oportunitat de veure ni que sigui alguna etapa, no la desaprofitareu, perquè és maquíssima aquella unió de gossos i homes, la sana competència entre els múixers, tots units per la cura dels seus gossos, fins i tot s'han donat casos en els que alguns han deixat gossos a altres perquè poguéssin acabar totes les etapes. Trobo que els competidors, amb detalls com aquest demostren que la seva màxima prioritat és la salut dels gossos i el seu benestar, potser és precisament aquest l'encant de l'esportm molt diferent a tots els altres. Us el recomano, jo l'any que vé, espero poder escapar-me i veure'l en directe!
7 comentaris:
Reconec que no ho segueixo, però ho trobo preciós. Crec que el que destaca més és la gran compenetració entre gossos i múxers, i que es nota que aquests gossos estan molt ben cuidats. També que sigui una competició de bon rotllo és força atractiu, és més un espectacle, i això no passa pas en la majoria d'esports.
jo algun cop ho he vist per la tele i te que ser precios en si la compenetracio entre els gossos i el guia ja es una pasada.
Si puc m'hi enaganxo :P
Un petó saladet!
Jo ho veig quan ho agafo per la tele, i em fa bé saber que ja ha començat. Les imatges, com bé dius, són espectaculars, i en directe ha de ser una experiència genial.
Dona, amb el fred que fot a casa meu, preferiria veure una cursa deeee... dofins estirant taules de surf... :P però sí que ha de ser preciós...
saps què? vai fer una matèria que cnsistia en paginar una revista i omplir-la d'articles interessants.. el de la portada era "torna Pirena" :)
tonets
M'han agradat molt les fotos. I la descoberta. És que ací el tema neu...
Moltes gràcies. De veritat.
Un bes!
Xexu, i tant que hi ha bona compenetració i suposo que això és el que més ens agrada a tots, és el més maco, veure aquell lligam especial entre gossos i múixer... un petó!
Striper, vaja ja n'he trobat un que ho ha vist algun cop jeje ja m'alegra això, que molts cops la gent no sap que és :( petonàs!
Uribetty, doncs a veure si pots, i va, que si t'inspira un poema tens premi jeje un bes!
Vier, í, ho ha de ser, tinc moltes ganes de poder-ho veure, espero que l'any que bé l'escapada sigui viable i llavors portaré tantes fotos que em caldran un munt de post per publicar-les totes jaja un petó i benvingut!
Kina, doncs quina casualitat, si la revista estava feta amb tant de bon gust com el teu blog (que segur que sí) deuria ser preciosa! Un petonet maca i benvinguda també!
Efe, tu tranquil, que a ca meva també n'hi ha poca, de neu, però la miro des de lluny jeje un petonàs i moltes de res, ets un solet!!
Publica un comentari a l'entrada