La única veritat que jo crec és la que es troba en el "cogito ergo sum" cartesià perquè no hi ha manera de refutar-la, perquè està tan ben fonamentada que és impossible contradir-la, perquè cauríem en una contradicció lògica o en l'ús d'un argument fals.
Jo sóc, existeixo com a subjecte que interpreta la realitat. Un gran pas per la filosofia està en aquest canvi de l'objecte al subjecte; ho vulguem o no, no podem interpretar el món fora de nosaltres mateixos, de manera que restem encadenats a una experiència vital que no hem escollit. Així doncs, podem comprovar com cada paradigma, cada concepció del món nova en una època, està lligada a la situació històrica en la qual es trobaven els pensadors que la van dur a terme. És obvi que també hi ha hagut científics i filòsofs que s'han avançat al seu temps, que han introduït novetats i això ha fet que la tècnica hagi evolucionat i ho segueixi fent cada cop amb una major rapidesa. Cal tenir en compte, també, que molts dels qui s'avançaven al seu temps eren castigats per aquesta gosadia i és curiós veure com alguns, per por al càstig, van decidir no publicar les seves obres o ni tan sols arribaven a esciure-les. De totes maneres, és impossible deslligar els homes de la història, del context en el qual es troben, perquè es desenvolupen alhora i una no pot ser sense l'altra.
Em pregunto doncs, què passa amb la nostra història? Filosòficament parlant, sembla que encara no hem superat l'etapa postmoderna, cada cop és més difícil trobar uns valors en els quals creure. La utopia va morir fa molt, la història tal com ha estat narrada fins ara sembla haver acabat. Ja no existeix la història d'un país, es pot dir que tot està interrelacionat, no existeix la localitat perquè cada actuació té unes repercussions mundials que ni tan sols podem arribar a cal·librar. S'ha creat una dependència mundial, una interconnexió que suposa parlar de noves realitats com la multiculturalitat o el cosmopolitisme; cal preguntar-se cap a on volem caminar, quin és el pensament que es crearà al segle XXI. Haurem d'enfrontar-nos a la pregunta pels límits de la tècnica, de la biologia, de la ciència; haurem de repensar la política i fins i tot la nostra visió de la realitat. Queda molt per endavant.
Jo sóc, existeixo com a subjecte que interpreta la realitat. Un gran pas per la filosofia està en aquest canvi de l'objecte al subjecte; ho vulguem o no, no podem interpretar el món fora de nosaltres mateixos, de manera que restem encadenats a una experiència vital que no hem escollit. Així doncs, podem comprovar com cada paradigma, cada concepció del món nova en una època, està lligada a la situació històrica en la qual es trobaven els pensadors que la van dur a terme. És obvi que també hi ha hagut científics i filòsofs que s'han avançat al seu temps, que han introduït novetats i això ha fet que la tècnica hagi evolucionat i ho segueixi fent cada cop amb una major rapidesa. Cal tenir en compte, també, que molts dels qui s'avançaven al seu temps eren castigats per aquesta gosadia i és curiós veure com alguns, per por al càstig, van decidir no publicar les seves obres o ni tan sols arribaven a esciure-les. De totes maneres, és impossible deslligar els homes de la història, del context en el qual es troben, perquè es desenvolupen alhora i una no pot ser sense l'altra.
Em pregunto doncs, què passa amb la nostra història? Filosòficament parlant, sembla que encara no hem superat l'etapa postmoderna, cada cop és més difícil trobar uns valors en els quals creure. La utopia va morir fa molt, la història tal com ha estat narrada fins ara sembla haver acabat. Ja no existeix la història d'un país, es pot dir que tot està interrelacionat, no existeix la localitat perquè cada actuació té unes repercussions mundials que ni tan sols podem arribar a cal·librar. S'ha creat una dependència mundial, una interconnexió que suposa parlar de noves realitats com la multiculturalitat o el cosmopolitisme; cal preguntar-se cap a on volem caminar, quin és el pensament que es crearà al segle XXI. Haurem d'enfrontar-nos a la pregunta pels límits de la tècnica, de la biologia, de la ciència; haurem de repensar la política i fins i tot la nostra visió de la realitat. Queda molt per endavant.
7 comentaris:
Bufa! Avui estàs profunda. La meva simplicitat la trobaràs en les respostes al meme que em va encolomar. I no sé si estaria d'acord amb tot el que dius aquí...
Justament, crec que ens queda moltíssim per endavant, i si bé estem avançant molt, els límits encara són llunyans. Ara bé, que tot el nostre marc històric, tenint en compte tots els canvis que patim diàriament, influirà en el pensament, això està clar, perquè sempre ho fa. No podem saber com estarem al segle XXII, potser veiem que tant cosmopolitisme no és bo i es tornen a portar les individualitats. És lògic, doncs que la manera de pensar canvii en un o altre estadi.
Tot es tant complex pero no estic d'acord amb que la utopia sigui morta, per cert el meme que em vas pasar esta penjat. Bon cap de setmana i petons.
Ei, Tals!
Espero que vagi tot bé, com que sé que no tens gaire temps i de segur que vas super agobiada sempre, t'he deixat un meme al meu blog!
Apa, apa!
Petonets. :)
M'agrada molt això que dius. Crec que és molt complexe i que ens podem passar hores i hores parlant i discutint sense arribar a cap conclusió encertada. Suposo que el pensament actual és molt difícil de veure i que els nostres futurs descendents ho tindran més clar al mirar enrera. Quan s'està al mig del "problema", quan es viu el present és molt complicat crear definicions perquè estem immersos en una realitat subjectiva que ens condiciona. És com tot, mirar les coses amb perspectiva sempre aporta una visió més àmplia i facilita les coses.
Quantes paraules sense sentit! jeje
una abraçada!
Bé Tals, t'animo en aquesta nova línea de "seriositat", encara que no voldria que t'hi fessis mal al front! ;)
M'interessa el concepte d'utopia, que tu consideres mort de fa temps. Jo no estic gens d'acord en què l'utopia hagi mort, i, és més, estic segur que no ho farà mentre perduri la humanitat (i aquí hauriem de definir el concepte d'humanitat, sí). L'home necessita l'utopia per tirar endavant, i si bé és cert que n'han caigut diverses (inequiparables a nivell global, alerta!) també ho és que se n'han anat plantejat de noves. L'home, el civilitzat si més no, per estrafolari que ens sembli, és essencialment religiós (i per definir la religió em remeto a la primera entrada del nostre sacre diccionari), i creurà en el que li quedi per creure, paral·lelament a l'evolució que marqui la ciència; però necessita saber que la seva conducta respon davant d'alguna cosa més que l'estrictament palpable. Ho deixarem aquí, esperant que se m'hagin entés la majoria de paraules, perquè començo a trepitjar la línea del que permet un simple comentari. Endavant i etcètera!
Veí, sí ja he vist que has fet el meme i res de ser simple, home, que de tant en tant cal profunditzar una mica! I si no estàs d'acord, sempre es pot discutir jeje un petó!
Xexu, veig que coincidim, suposo que dintre d'uns anys canviarà tot completament, evolucionarà el món més ràpidament potser ja desempallegat de molts complexes que ara ens aturen. La història, és clar, també l'estem escrivint nosaltres ;) petons!
Striper, ja heu fet tots la feina jeje doncs això de la utopia serà el tema del pròxim blog, que aquí on em veieu, n'estic un pèl informada perquè va ser el tema del meu treball de recerca jeje :P petonets^^
Marta, no s'hi val que ja l'he fet eh i fer-ho dos cops seria repetir-me jejee una abraçada, maca.
Iruna, tens raó, segurament amb certa perspectiva les coses es veuen més clares i dintre d'uns anys es podrà organitzar d'una manera més correcta un pensament d'aquest segle, o d'aquests anys, llàstima que quan això passi estarem tots ben morts jaja una abraçada maca^^
Jordi, sí, segueixo en aquesta línia, m'hi sento realment millor jeje. Bé, com he dit més amunt, el tema de la utopia és un dels meus forts, tot i que ja fa temps que no me'l repenso, així el pots serà com un exercici de repensar-me el concepte. Així que totes les crítiques les comentem en base a aquell post xD un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada