Avui he vist Bloody Sunday. He plorat, he insultat, he patit, he sentit, he pensat. Us la recomano. No em puc creure que coses com aquesta puguin passar, que mori tanta gent innocent, només s'estaven manifestant, l'exèrcit era allà per prohibir una manifestació pacífica, l'exèrcit era allà per provocar i per matar. I és el que va fer. 14 morts, molts d'ells ni tan sols havien tirat una pedra als tancs, molts d'ells creien en poder arribar a la llibertat per la via pacífica, perquè era un Civil Right. Després d'aquella fatídica manifestació, desenes, centenars d'irlandesos van afiliar-se a l'IRA, van agafar els fusells i van lluitar per aquells que havien perdut la seva vida per entendre les coses d'una manera diferent, per ser tan il·lusos com per creure que sense armes podien ser lliures. Gràcies al diàleg, el conflicte a Irlanda sembla gairebé acabat, ja no hi ha armes i es poden manifestar, però aquelles morts sense jutjar, aquells assassins sense castigar segueixen allà, exemples d'una història ja gairebé acabada. Tant de bo coses com aquestes no haguessin de passar. Us recomano no només el film, sinò també la cançó que va fer U2 amb el nom Bloody Sunday, deixo aquí el vídeo.
Cocinar en Navidad
Fa 10 hores
2 comentaris:
Una colla d'assassins. En moments com aquests un enten el perquè començar amb la lluita armada juntament amb l'IRA.
Una abraçada maca!
L'ús de les armes és, en aquest cas, comprensible però no defensable. Això sí, ha de ser difícil dir no a una pistola després de tot allò. Petonets^^
Publica un comentari a l'entrada