Puc ser molt dolenta, puc destrossar la teva ànima i no deixar-ne res intacte, puc dir-te tot allò en que has fracassat per fer-te així adonar de que no tens res per ensenyar-me. No em fas por, ets un perdedor, només t'alimentes de la ira que guardes al teu interior, aquella ràbia que et consumirà per sempre. Em fas pena. I tot i això intentes dormar-me lliçons, no perquè jo et preocupi sinó perquè et vols sentir bé,vols saber que algú t'escolta. No cal que t'hi escarrasis, encara no sé ni perquè et segueixo mirant a la cara, deu ser un mal costum. Si l'única persona que encara t'estima no existís, estic segura que ja t'hauria destrossat. No penso deixar que em transformis en el que tu ets: una persona que només sap odiar, un amargat.
Cocinar en Navidad
Fa 10 hores
2 comentaris:
No ens coneixem. Tot i així et felicito pel teu bloc. Escrius de pm
Salut!
Ostres, doncs moltes gràcies Bernat, sempre s'agraeixen aquest tipus de comentaris ^^ salut!
Publica un comentari a l'entrada