Petites taques blanques sobre un mar preciós. Necessitava tornar a aquest racó que guarda tants records. Perquè aquí, davant del blau infinit, puc ser jo, no amagar-me de res, no haver de protegir-me.
Perquè ningú pot restar impassible davant la infinitat, davant l'indret amagat on el cel i el mar es troben: un horitzó ple de somnis, esperances i pors.
Perquè ningú pot restar impassible davant la infinitat, davant l'indret amagat on el cel i el mar es troben: un horitzó ple de somnis, esperances i pors.
8 comentaris:
Molt maco el post, de tant en tant ja va bé retornar a certs llocs.
La foto molt guapa, m'agrada ;)
Un petó!
Quan estic davant d'aquest horitzó, em perdo en ell i en mi mateixa...
I tant que va bé, Uribetty. Moltes gràcies, maco, una abraçada molt forta^^
Carme, a mi em passa exactament el mateix, té quelcom de màgic, és encissador. Un petonet ^^
El més important és trobar un indret on puguis ser tu mateixa, ja sigui davant de l'horitzó com sota un pi! jeje... Alimentar aquests estats és el que ens fa ser millors persones, el que ens fa conectar amb el que realment volem, amb el que sóm, amb el que desitgem... amb nosaltres mateixos!! No ho perdis!!!
No ho puc perdre, Iruna, és així des que tinc ús de consciència, el mar és tan especial per mi...davant seu he viscut molts moments inesborrables, tant sola com acompañada. Gràcies maca ^^
Quan et deia que no ho perdéssis no em referia al mar ni a aquest paisatge, ja que és evident que el mar no es pot perdre i sempre podem anar-hi. Però moltes vegades, tot i estar en el mateix indret.. .quan les coses no rutllen en un mateix, per més que visitis aquells llocs que et conectaven amb tu mateixa és impossible recuperar aquell "quelcom" especial que et feia respirar tranquil. Això és el que m'està passant.. i creu-me, és horrorós!!! Així és que, per poc que puguis, no deixis de conectar-te amb tu mateixa!!!! una abraçada!!!
Iruna, de veritat aquestes coses es poden perdre? TT doncs no vull, no vull, no ho vull perdre mai! Iruneta, si això és el que et passa, em sembla que ara t'entenc millor que mai, però has de tornar a trobar els teus espais, tornar a sentir la teva veu sobre de tot el soroll. Estic segura que ho pots fer ^^ petonets
Buscant fotos de l'espai exterior he trobat fragments de vida i de destí. Opinions fabricades i transformades, doncs no és això el què fem tots plegats, sinó modelar els estímuls que rebem i tancar-los a la nevera, perquè és conservin més temps.
No som pas anònims.
Publica un comentari a l'entrada