23 de setembre del 2007

Elle III


No hi ha cap solució, es sent atrapada, terriblement sola i desprotegida. Aquella buidor torna a omplir la seva ànima, un altre cop veu com la seva vida es trenca i no pot fer res per deturar un destí que l'empresona i l'aliena. No vol trobar un perquè, no vol trobar cap sentit, només desitja que tot s'acabi, que s'acabi per sempre. No haver de passar més nits plorant, absolutament sola, amagada sota el llençol sense cap mà que l'acaroni, sense cap cos que l'abraci.
Ha perdut quelcom que creia que sempre estaria allà, l'ha abandonat aquella mà en la que més confiava, ha marxat sense dir adéu, deixant enrere només unes paraules plenes de burla i amargor. I ella ja no sap quin es el motiu per seguir lluitant, no entèn com l'han pogut abandonar, però ells simplement han passat a ser uns enemics que la jutgen per després mortificar-la amb les seves paraules mal intencionades. No pot tornar-hi a confiar, no pot seguir creient que l'estimen perquè l'han ferit quan més els necessitava, s'han burlat d'allò que més s'estimava i han trepitjat tots els seus somnis d'un futur millor.
No en queda res, d'aquella nena innocent que reia a casa les tardes de dissabte, la seva ombra s'ha esvaït entre els murs d'una habitació ara plena de silencis i de paraules mai dites. No tornarà perquè el mal que han causat ha estat massa gran, perquè les ferides encara sagnen i seran massa difícils de curar. Oblideu-vos de la seva confiança, quedeu-vos amb el record d'aquell amor incondicional que abans existia entre vosaltres, ara ja és massa tard, massa tard.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Em sembla reconèixer un buit a la panxa molt difícil d'omplir.
Però la vida és del tot imprevisible i t'aseguro que com deia en "Sisa": Qualsevol nit pot sortir el sol..
Ànims!

Anònim ha dit...

Precios!! Veig que la saga Elle continua amb un nivell de sensibilitat altissim!! Ara la perdua i la tristor, molt maco Tals, de debo! Fa emocionar. Espero que continuis en aquesta linea. :-D

Ciao!

Tals ha dit...

Tan de bo m'arribi la nit de veure el sol, perquè a vegades em costa fins i tot albirar la llum de la lluna. Un petó, maca, i benvinguda :D
Millu, moltes gràcies pels teus elogis, em fas venir ganes d'escriure més.Això de la saga no ho tenia pensat, però vaja, està quedant força coherent i tot! Un petonàs, senyor químic! Ciao bello!

iruNa ha dit...

Paraules plenes de sentiment, d'emocions profundes viscudes intensament. Saber estar en el dolor és un gran aprenentatge, i resistir les nits d'angoixa, els plors i aquesta sensació de buidor és fer-se més fort. (recorda l'últim poema de l'Uribetty)
Amb això només et vull dir, a part de que m'ha encantat el teu post, que cal ser fort, que cal viure cada instant de la vida plenament i ser conscient que tot té un moment i té un perquè, encara que moltes vegades no ens n'adonem o ens costi de veure. Deixa fluir el patiment, no t'hi resisteixis, plora, enfadat, enrabiat... que veuràs com de mica en mica, sense apenes percebre-la, sortirà la llum cap a un nou camí ple d'esperança!!!
Una abraçada molt i molt gran Tals, saps que aquí tens algú pel que necessitis ok???
vinga, que vals un imperi reina!!!

Tals ha dit...

Tota experiència ha de servir per aprendre, encara que faci mal, no,Iruna? quanta raó tens, moltes gràcies preciosa, cal aprofitar el dia a dia, viure la vida intensament i gaudir-ne. Que hi hagi dificultats no vol pas dir que aquestes no es puguin aprofitar :P una abraçada preciosa!!

Carme Fortià ha dit...

A vegades ens sentim soles, a vegades ens veiem perdudes en la inmensitat d'una tristesa i dolor que no sabem on acaba. A vegades ens omple la decepció de les respostes no donades, de les paraules silenciades. És difícil de fer passar aquests moments quan cauen sobre teu amb mil tonelades de força... Però no deixis mai que el teu somriure s'esvaeixi, perquè és veritat, qualsevol nit sortirà el sol!

Tals ha dit...

Benvinguda, Carme! Tns tota la raó, cal somriure i és el que he fet, i tot ha quedat enrera i ha servit per millorar molt la situació. Totes aquestes coses ens fan crèixer! Un petonàs :D