Està cansada de plorar, decideix assecar-se les llàgrimes i començar de nou. Sempre ha estat una lluitadora i sap que rendir-se no forma part dels seus plans, ara li toca, un cop més, tornar a aixecar-se després de caure, renovar les seves forces i tirar endevant com sempre ha fet.
Hi ha massa coses per començar, munts de projectes i esperances que necessiten de la seva fortalesa per a ésser realitzats. Sap que la seva felicitat no depèn d'aquest tipus de nimieses, sap que és allà esperant-la, quan aconsegueixi oblidar els problemes que omplen la seva ment tornarà a cercar-la com abans, instant-la a seguir creixent.
Un cop més somriu pensant que tot ha de quedar enrera, no vol quedar-se immersa en un pou d'angoixa i de tristor, tota la seva vida ha estat un continu esforç, la superació d'unes proves que es feien cada cop més dures i, tot i això, no vol rendir-se, no vol defugir tot allò que el futur li depara.
Hi ha massa coses per començar, munts de projectes i esperances que necessiten de la seva fortalesa per a ésser realitzats. Sap que la seva felicitat no depèn d'aquest tipus de nimieses, sap que és allà esperant-la, quan aconsegueixi oblidar els problemes que omplen la seva ment tornarà a cercar-la com abans, instant-la a seguir creixent.
Un cop més somriu pensant que tot ha de quedar enrera, no vol quedar-se immersa en un pou d'angoixa i de tristor, tota la seva vida ha estat un continu esforç, la superació d'unes proves que es feien cada cop més dures i, tot i això, no vol rendir-se, no vol defugir tot allò que el futur li depara.
7 comentaris:
Elle pot amb tot, oi que sí?
A més, l'eixida sempre és cap endavant. És impossible tornar cap enrere. O siga que si només hi ha una eixida, com abans hi eixim millor, oi?
Un bes i endavant!!!!
Sí, és clar, ja sabem que hem de tirar endavant... però de vegades costa molt, això d'aixecar-se després de caure un cop rere l'altre... En fi, serem optimistes! ;-)
Efe, i tant que pot, elle est la plus (forte?) xD hauré de repassar francès que el tinc oblidat :P Sí, com abans sortim millor, sempre mirant cap a un futur prometedor ^^ un petonàs molt gran :D
Lingüista, a vegades és difícil, però mai ens hem de rendir, mai! Sempre hem de seguir lluitant ^^ un petó ple d'optimisme :P
Quina creació més fabulosa. És la descripició del procès de maduració d'una persona molt maco. Preciós de debó. Tals, ets aficionada a la narrativa? :-)
Millu, tu sí que ets maco! doncs sí que en sóc afeccionada, vaja que si mires els temes dels meus posts, la majoria estan classificats com a narrativa, crec que aquest és un bon símptoma jeje un petonàs graaan!!
Em puc copiar aquest text i posar-me'l de fons de pantalla???!?!?!? jeje...
Jaja, i tant que pots, Iruna, i tant ^^
Publica un comentari a l'entrada