La seva roba confosa sobre el terra fred de l'habitació, la música sonant en un to lleuger i baix, els llençol entortolligats entre les seves cames. Es miraven fixament, les seves mans recorrent el cos de l'altre, reconeixent cada racó, buscant nous indrets per produir sensacions encara més plaents. Ell cercava amb els seus llavis aquell coll de pell fina i clara que anhelava olorar una vegada i una altra, desitjava amarar-se d'aquell perfum i no oblidar-lo mai més, volia perdre's entre els seus cabells foscos, tancar els ulls i sentir la felicitat d'aquell instant. Ella reia enjogasada, amb les mans resseguia l'esquena del seu company, sentint com el seu cos tremolava sobre seu. Buscava amb la mirada la seva orella, que quedava amagada entre els cabells, la va omplir de petons per després empresonar-la entre les dents mentre seguia acaronant aquella esquena forta que la retenia contra el llit. Els minuts passaven entre petons i abraçades, mirades i carícies; el temps corria sense aturador i les paraules desapareixien entre un lleuger sospir escapat d'entre els llavis. No eren capaços de frenar aquells sentimets que corrien per sota de la seva pell, s'havien rendit al plaer, buscant en ell l'alliberació de totes les pors, els dubtes i la incertesa. Aquella sensació càlida i plàcida havia esdevingut un torrent d'emocions difícil d'aturar, tots els pensaments havien desaparegut deixant pas a un únic desig, el desig d'unir els seus cossos en un de sol, donant a l'altre tot el plaer possible.
3 comentaris:
Sense paraules! Res...on és aquest paradís?
Una abraçada ben forta!
Doncs que no parin mai de la vida ni els petons, ni les abraçades ni les coses dolces que exliques!!!!!!
Petonets!!!!!!!!!!!!!!!!
Uribetty, potser és al llit de la foto, o potser més a prop, qui sap? Petons, maco ^^
Jo mateixa, i tant i tant, que no s'acabin mai, si és que això és possible ^^ molts petons, maquíssima!
Publica un comentari a l'entrada