Admirar el món com si fos la primera vegada que t'adones de com és de bell. Tancar els ulls i deixar que el vent s'emporti tots els teus pensaments, les teves preocupacions, allò que omple la teva ment i no et deixa renovar-te i canviar per sempre.
Ets lliure, tens tota una vida plena d'experiències rere teu i l'edevenidor, implacable, desconegut, esperant-te. La valentia és el sentiment més difícil de seguir per la por a perdre, per la maleïda inseguretat. Però saps que aquesta és la teva oportunitat, i l'has d'aprofitar. Has d'aprendre a tornar a ser un nen, a jugar amb la teva vida, perquè et pertany només a tu i n'ets responsable. No pots fugir, la teva única oportunitat és mirar enrere, agafar forces i lluitar per la teva felicitat. No has de desitjar tenir, has de desitjar ser, ser allò que sempre has somiat, esdevenir aquella imatge de tu mateix que cada nit se t'apareix a l'hora d'anar a dormir i et promet un futur millor.
Ets lliure, tens tota una vida plena d'experiències rere teu i l'edevenidor, implacable, desconegut, esperant-te. La valentia és el sentiment més difícil de seguir per la por a perdre, per la maleïda inseguretat. Però saps que aquesta és la teva oportunitat, i l'has d'aprofitar. Has d'aprendre a tornar a ser un nen, a jugar amb la teva vida, perquè et pertany només a tu i n'ets responsable. No pots fugir, la teva única oportunitat és mirar enrere, agafar forces i lluitar per la teva felicitat. No has de desitjar tenir, has de desitjar ser, ser allò que sempre has somiat, esdevenir aquella imatge de tu mateix que cada nit se t'apareix a l'hora d'anar a dormir i et promet un futur millor.
6 comentaris:
Precios, no puc dir res més.
Un peto dolç.
I tant, aprendre a tornar a aser nen... Jo vull saber com es fa! ;-)
Molt maco! M'ha agradat bastant :p
Una abraçada.
Gràcies, Jo mateixa, gràcies maca ^^ petonàs!
Lingüista...qui ho sap jo crec que té el secret de la felicitat :P a veure si ho anem descobrint...
Uribetty, gràcies ^^ no sé que més dir jaja una abraçada ben fortaaa
Per a mi tornar a ser nen és desaprendre tot allò que podríem anomenar aprenentages negatius. Les pors, posem per cas. però n'hi ha més. N'hi ha un munt. De tota manera el el teu cas... Ai, no, que si esmente la teua (poca) edat segur que t'emprenyes.
Un bes
Jaja com que segur que m'emprenyo ehhh? no m'enfado, no pas :P si és maco ser jove, a més, jo sóc molt nena per segons quines coses :P un petonàs!!
Publica un comentari a l'entrada