Les paraules a vegades són cegues, l'error s'entortolliga entre elles i el silenci és l'única fugida possible. Una mirada ens pot confondre, una carícia fa que oblidem allò que és clava més fons en la nostra pell, un petó alleugereix el pes de la nostra càrrega, però només una abraçada és capaç d'unir-nos a l'altre durant un instant que pot durar una eternitat. Perquè estimar és incorporar, acceptar i confiar.
6 comentaris:
Pel que fa a allò del teu ús del català, sí, sí, és clar que és tot un avenç! Jo parlava dels catalanoparlants que ja han acabat per començar totes les converses en castellà, saps?
PD: quanta raó que tens en això de les abraçades...!
mmmm, ua bona abraçada dona vida!!!!!!
Petons bonica!!!!!
És ben cert aquest post ;)
Una abraçada!
Lingüista, jo en aquest cas dels catalanoparlants penso exactament el mateix que tu jeje no sé si tinc raó o no, però és la meva experiència :P petonets!
Jo mateixa, dóna vida, ànims i alegria eh! petonets!!
Urubetty, m'alegro de que a tu també et sembli correcte això que he escrit:p una abraçada!!
Em permets respondre amb un sonet, bella desconeguda?
Tota tu...
Tota tu rellisques damunt meu
amb la teva salabror que m’assedega.
Vull treure el teu ventre de manlleu
i xuclar la teva polpa que ja em nega
No vull que el teu cos sigui més seu
Sóc gelós de la boca que et mossega
El què tinc de mascle ha de ser teu
Vull que beguis fins que sentis que t’ofega.
El meu tremp és d’esclat ja sense atura
els meus llavis plens de sang envestiran
els teus préssecs tremolosos de fretura
Serem sexe sense tracte ni mesura
I mai més altres dits et fressaran
perquè junts morirem en l’aventura
Abusant de la teva generositat i de la dels teus companys/es, te n'envio un altre:
Tant teu
Ja m’he mort als teus peus tantes vegades
que l’ànima del meu càntir, d’avorrida
s’ha tirat sense fre a la mala vida
de tant farta de les meves bajanades.
I per més que em rebel•li, és en debades.
M’has clavat la serreta de la brida,
ben tibant, amazona maleïda,
fent-me sang amb les teves estrebades.
Si no sóc perquè sóc tu, i em deixo
arrossegar per la teva torrevisca*
Per més mal que em facis, ja ni em queixo.
M’has donat molt més del que mereixo.
Penso que res no té qui res no arrisca
Les teves sobres, amb quin plaer les peixo!
* Torrevisca.- Paraula dels pescadors de Calafell que vol dir temporal, ventada, molt mal oratge. No és al diccionari.
Salut a tothom.
Publica un comentari a l'entrada