Distància

Envoltada de rostres desconeguts, vagareja per carrerons estrets i angoixants aclaparada pel pes dels seus propis sentiments. Els seus passos marquen el ritme d'una ciutat que tot just es desvetlla. La seva figura esbelta destaca entre la boira, amb la mirada cerca allò que molts altres no poden veure, escorcolla cada vianant, hi busca la seva llum, el color de mel que només tenen els seus ulls. L'enyora, troba a faltar cadascuna de les seves carícies, el tacte de la pell suau i la seva olor. No és conscient dels seus sentiments, només sent un gran buit al seu interior, la seva absència s'ha fet dia a dia més punyent i ha arribat un moment en què s'ha fet complicat tirar endevant. Cada instant es fa present la seva imatge, la troba al reflex de cada vidre, a cada mirall, no en pot escapar. Des de la distància tot és més complicat, fins i tot discernir què és allò que passa dins seu. Els quilòmetres que els separen semblen duplicar-se cada cop que s'imagina l'instant de trobar-se al seu costat. L'enyora i sap que no el pot tenir a prop, destija que els dies passin ràpids i lleugers per tal que torni, sap, però, que el temps seguirà el seu curs lent i angoixant durant els dos mesos d'espera.