8 d’abril del 2007

Definicions



L'amor és acceptació de l'altre com a part d'un mateix, és necessitat, és adaptació d'unes virtuts i uns defectes que han de formar part també de les nostres vides i, inclús, del nostre ésser. El veritable amor és únic i inconfussible, ens porta a enyorar l'absència de l'altre alhora que hi ha un forta unió que manté els dos amants sempre connectats. Amor és capacitat d'entendre's sense paraules, només restar en silenci i deixar que les mirades ho diguin tot; és unir-se, donar-ho tot sense esperar res a canvi, és trobar-ho tot en un somriure o conformar-se amb unes poques paraules: t'estimo.

6 comentaris:

Uribetty ha dit...

Com he anat per les terres de Lleida, rendiré homenatge al meu dialecte - espero que no es molesti ningú, no ho faig per ofendre - '' CA MACUUUU''
El cert és que l'amor, o així ho crec jo, es pura i simple incorporació de l'un en l'altre.
Una abraçada companya Tals!

iruNa ha dit...

M'agrada molt el que dius i m'has fet pensar en un escrit que vaig fer fa temps en què deia:

L’amor és el que acaba quedant després de la tempesta, l’amor és aquell que resta i abraça l’experiència, aquell que perdona i estima els defectes, aquell que entén la realitat i que accepta les pors. L’amor és aquell que sap conviure amb el temps, aquell que fa les carícies més sinceres, aquell que acaba fusionant dos cossos en una sola abraçada silenciosa.

Crec que més o menys entenem l'amor de la mateixa forma no?
una abraçada!!

Anònim ha dit...

Només qui l'ha viscut i qui el sent aprop és capaç de fer-ne una descripció així.
Enhorabona!

Tals ha dit...

Uribetty, m'ha agradat l'expressió jaja també hi hauríem d'incloure alguna cosa així com: Pixapins! jeje gràcies, maco, bentornat siguis!
Iruna, no se perquè però quan et llegeixo tinc la sensació que tot el que escrius ho podria signar perfectament jo, és estrany però m'agrada, jaja un petonàs reina!
Potser, és possible que tinguis raó així que gràcies, ens llegim!
Un petonàs ben gran a tots!

efe ha dit...

L'amor, com tot el que hi ha de més humà, és fàcil de definir i no alhora. El podríem definir de manera prosaica. Però diríem que no és això. O que no és ben bé això. De fet, ens passaria amb qualsevol definició.

La teua, però, m'agrada.

Tals ha dit...

Efe jo crec que l'amor és una de les coses més difícils de definir, potser perquè cadascú el sent d'una manera diferent o perquè és un sentiment molt difícil d'expressar en paraules, de totes maneres, volia fer un intent i en va sortir això :P un petonàs! per cert, m'encanta el valencià jeje