16 d’abril del 2007

Aforisme

La tristesa s'amaga rere cada somriure, esperant un moment de debilitat per re-aparèixer amb més força. La felicitat, en canvi, es manté sempre a l'espera, amagada en la lluentor dels ulls, en l'esperança del dia a dia, en aquella flama que mai s'apaga.

4 comentaris:

iruNa ha dit...

Doncs perquè a vegades ens trobem més sovint amb la tristesa que amb la felicitat?

Tals ha dit...

Doncs mira, jo crec que en realitat és una cosa de voluntat, no dic que el que t'envolta no tingui una importància i no et marqui sinò que si tu et poses a pensar només en coses dolentes mai no veuràs com és de maca la vida. Conclusió: hem de viure cada dia amb una mirada positiva tot i que les coses vagin malament, perquè sempre tenim l'horitzó de l'esperança que ens empeny endevant amb una força nova i abraonadora. Un petó, maca!
PD: No he comentat altres blocs aquesta setmana perquè estic força ocupada, però al cap de setmana m'hi poso!

efe ha dit...

Vinicius de Moraes (mal transcrit, supose): Tristesa nao tem fim, felicidade sim. O siga que tu ets més optimista.

Tals ha dit...

Jaja, doncs mira, si, avui sí, serà que algú m'ho ha contagiat. La vida són molts dies però que passen de pressa, tots tenim problemes, tots podem estar tristos però tots podem oferir i rebres somriures, tots podem gaudir de la bellesa d'un món que encara desconeixem. O no? Un petonàs, maco!