I tant, quan creiem en Déu, oblidem la força de l'home i convertim en el centre del pensament un ésser en realitat anorreador de l'ésser humà. Gràcies pel comentari, salut! ^^
El que trobeu aquí és el que jo sóc a les nits, a destemps, en moments d'incertesa o d'encontre amb el món.
Suposo que, entre moltes altres coses, som el que escrivim.
2 comentaris:
Sí. Creure en Déu és una derrota. És deixar d'apostar per un mateix.
I tant, quan creiem en Déu, oblidem la força de l'home i convertim en el centre del pensament un ésser en realitat anorreador de l'ésser humà. Gràcies pel comentari, salut! ^^
Publica un comentari a l'entrada