1 de febrer del 2007

Innovant


em pregunto on ets,
et busco en la foscor...
saps que la llum m'espanta

no et trobo,
sento que em perdo

buidor
silenci
amargor

...i si jo vinc
tu te'n vas
...i si jo vaig
tu no hi ets

4 comentaris:

Uribetty ha dit...

Poca cosa puc dir, trist.
Això sí esperava un poema teu i aquí està, ara ja podré morir tranquil.
Petons maca!

Tals ha dit...

És trist, va sortir així, al menys ja he complert la meva promesa! I no et cal que et moris, que encara ens queden molts poemes per llegir ^^ Petonets!!

Anònim ha dit...

Acoloridament menlangiós. Musicalment trist...
M'agradat, nina...

Un petonet dolç.. ;¬)*

Tals ha dit...

Ooohh Barbollaire, maco, moltes gràcies! És el primer poema que faig i t'ha agradat, què més puc demanar? ^^ Un petoneet carregat de somriures :D