Encara sento l'olor a maduixa a les meves mans. Eren vermelles, grosses, sucoses, sobre d'elles queia la nata blanca que les endolcia. M'encanten, quan era petita només esperava que comencés la primavera per poder gaudir-ne, ara no cal esperar tant, però tot i això, segueixen sent una de les meves degustacions preferides.
Ara em recorden a un poema de Josep Carner, Com les maduixes, parlava de la innocència d'una nena que recollia maduixes sense adonar-se que el món anava més enllà de la tanca del seu jardí. A mi també em recorden la meva infantesa, la petita il·lusió d'arribar a casa i trobar-les a la cuina, mirar-les amb ulls desitjosos, sabent que m'esperaràn fins al moment de les postres. Jo també pensava que el món acabava rere el patí de l'escola, rere els murs de casa, creia que el món era tan petit com jo. No obstant, tots creixem i deixem la infantesa en el passat, així, aquells dies de petita somiadora han deixat pas a anys d'aprenentatge i de madurar per tal de decidir exactament, quin serà el camí que escolliré per tal d'acomplir els meus somnis.
Ara em recorden a un poema de Josep Carner, Com les maduixes, parlava de la innocència d'una nena que recollia maduixes sense adonar-se que el món anava més enllà de la tanca del seu jardí. A mi també em recorden la meva infantesa, la petita il·lusió d'arribar a casa i trobar-les a la cuina, mirar-les amb ulls desitjosos, sabent que m'esperaràn fins al moment de les postres. Jo també pensava que el món acabava rere el patí de l'escola, rere els murs de casa, creia que el món era tan petit com jo. No obstant, tots creixem i deixem la infantesa en el passat, així, aquells dies de petita somiadora han deixat pas a anys d'aprenentatge i de madurar per tal de decidir exactament, quin serà el camí que escolliré per tal d'acomplir els meus somnis.
Com les maduixes |
|
| Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d'un infant. Per'xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s'encanta davant d'una claror i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5 cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. 10 Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15 i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. En va la maduixera 'son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia: si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25 . |
8 comentaris:
El poema poca cosa es pot comentar, és el Princep, així que res a dir.
I en les maduixes...que bones...tot i que les prefereixo amb sucre i amb suquet fet amb vinagre ( sona estrany, però són bones )
Salut noia!
El Príncep dels poetes és, simplement, insuperable ^^ Uhm, això de les maduixes amb vinagre, no se. no se, a mi es que el vinagre no m'agrada gens, així que crec que em quedo amb la nata :P Petons!!
Mmmmm les madueixes, jo també les menjo com n'Uribetty, amb sucre i el suquet que es forma a partir del vinagre.
Però la meva relació amb les madueixes van més enllà del paladar. A mi, la imatge de la maduixa mossegada, em sembla una imatge un tant eròtica (en segons quins contextos i situacions, etc. ehh!)... Trobo que és una fruita sensual, no sé ben bé com explicar-ho...
Les maduixes són un gran símbol... (com apunta en tarannà) i sí, són delicioses... Doncs a mi quan era petita no m'acabaven d'agradar,em molestava aquest punt d'àcid que tenen i només les podia menjar amb sucre. Però de mica en mica (serà que els anys m'han tornat més àcida?)m'han anat seduint i ara m'encanta mossegar-les quan són ben fresques i regalimen aigua neta!!!
Oooh som tots amants de les maduixes, pel que veig! Tarannà, tens tota la raó, sovint han estat utilitzades per simbolitzar l'erotisme, per exemple, el Bosco, al Jardí de les Delícies tracta aquesta temàtica i utilitza el símbol de les maduixes.
Iruna, tu també!a mi sempre m'han agradat, de petita també, tot i que més aviat he fet al revés que tu, abans les menjava soles, només fresques, ara en canvi, amb nata o sucre :P
Petonets per tots dos ^^
Aquesta escena que ha apuntat la Iruna "mossegar-les quan són ben fresques i regalimen aigua neta", juntament amb la imatgeria eròtica de tu, Tals, m'ha acabat provocant l'antull de madueixes, que no podré satisfer perquè malauradament no en tinc! Demà, cap al mercat, que hi falta gent...
wooow! magnific!
M'agrada, es meravexòs! jajajja.
Publica un comentari a l'entrada