Perquè hi ha dies que sembla que és millor desaparèixer, passar les hores immersa en un llibre o mirant el moviment del mar, perquè hi ha moments que és millor oblidar per poder seguir endavant...
La vida sempre té les seva part amarga, és dur sentir que els somnis es trenquen, sobretot quan no ho pots evitar, és dur veure patir a qui més t’estimes i no poder fer-hi res, sents les llàgrimes cremant als ulls i ni tan sols ets capaç de reconèixer la feblesa dels homes, amb la nostra felicitat subjecta a allò que ens depara la vida.
És difícil tancar els ulls i creure que tot anirà bé quan sembla que l’alè de la vida bufa en contra, és complicat redreçar un vaixell sotmès a una dura tempesta i avui el cel és tan fosc... hi ha moments que cap paraula pot omplir el silenci, hi ha dies que és millor callar i deixar que l’aigua mulli els carrers esperant que l’endemà el sol brilli sobre l’horitzó.
Tot anirà bé, no et perdis entre aquesta pluja...
2 comentaris:
Sembla que el dia ens ha marcat als dos, perquè jo estic igual...
Doncs és així de dur... dies que desitjes desaparèixer i et tragui la terra.
Fins la pròxima que continuaré estudiant.
Salutacions i petons, aquests dolços, no amargs com el dia.
Doncs sí, de tant en tant toca un mal dia i sembla que tots dos hem coincidit...espero que demà les coses vagin millor ^^ Estudia molt, ja que tots teniu els blocs mig abandonats al menys qye sigui per estudiar jeje. Molta sort i petons dolços d'aquells que fan companyia els dies amargs ;)
Publica un comentari a l'entrada