Final de Pirena

Ha guanyat ell, Iker Ozcoidi, el navarrès que fa 3 anys que és la meva aposta i que per fi ha demostrat que els bons resultats de l'any anterior (va quedar 2n) no eren casualitat. I aquesta ha estat la Pirena més dura que jo recordo, amb més neu, proves més llargues i més nivell competitiu entre els múixers (conductors dels trineus). Ozcoidi no té un tir íntegre de gossos de raça nòrdica, al contrari, la majoria dels seus gossos no són de cap d'aquestes races, de manera que amb el pas del temps s'ha anat demostrant que no només aquestes races són adients per a aquest esport, sinó que es pot innovar i entrenar amb gossos molt diferents. Domingo va ser el primer en demostrar tot això al guanyar la Pirena fa dos anys amb un tir que no tenia cap gos nòrdic, tot i que aquell any la competició va quedar marcada per la manca de neu i els recorreguts curts. Comença una nova època, es comença a parlar de lluitar per fer que es reconegui el múixing com a esport olímpic i potser algun dia tothom sabrà que vol dir aquesta paraula. Tan de bo sigui aviat.

Límits

Pirena

Fa molt de fred als Pirineus francesos!

Arendt

"En otras palabras, los militares ya no se preparan para una guerra que los estadistas esperan que nunca estalle; su propio objetivo ha llegado a ser el desarrollo de armas que hagan imposible la guerra."
Hannah Arendt. Sobre la revolución

Llegint això m'he enrecordat de Miguel Morey i una de les seves fantàstiques classes.

Història de la Filosofia

Suposo que si hi ha història de la filosofia és perquè cal contextualitzar el coneixement filosòfic, crear un fil que comuniqui una teoria amb una altra i mostrar la influència que tenen entre elles. És una cosa de la qual sóc conscient des del principi de la carrera, però sembla que ara m'he adonat realment del que això suposa. L'altre dia vaig descobrir que Sartre es deu completament a Heidegger, Heidegger prové de Husserl...i així podríem continuar fins a arribar a Permènides. Això vol dir que cal controlar-ho tot per poder entendre una sola cosa en la seva complexitat, de manera que costa molt avançar perquè sempre arribes a noves llacunes que cal omplir. Sembla força frustrant, però en realitat és enriquidor perquè un tema porta a un altre i quan te n'adones et trobes enxarxat en un treball al qual costa posar fronteres. El que passa és que aviat t'adones que caldran molts anys per a poder tenir un mínim nivell com per controlar els autors i parlar-ne amb una certa seguretat. Caldrà llegir molt, escoltar, prendre notes i no quedar-se només amb uns mínims sinó aprofundir amb els temes, aprofundir més del que es fa a les classes i sobre temes que només es toquen de passada. 4 anys són insuficients.

Pirena III

Tom Andres (alemany) va segon a la general rere Ozcoidi. Avui Tom Andres ha patit una caiguda, el seu tir de gossos s'ha embolicat per un gos mal col·locat i després de frenar i arrencar altre cop, una peça del seu trineu s'ha trencat. Ell ha caigut i els gossos l'han arrossegat sobre la neu uns quants metres. Ozcoidi era el següent, havia sortit dos minuts abans, i al veure Tom Andres al terra i amb el tir trencat s'ha aturat, ha baixat del trineu deixant els gossos sols i ha anat a ajudar-lo. Andres, per sort, tenia un recanvi de la peça trencada i ha pogut seguir la cursa, tot i que ha perdut molt de temps. Serà molt difícil que algú li robi la victòria a Ozcoidi, era el meu favorit, és més, ho és des de fa un parell o tres d'anys, el seu tir és el que està en més bona forma, ara just és el moment de la seva maduresa després d'uns anys d'experiència a Pirena. Espero que guanyi, ara ja l'emoció de Pirena queda en saber qui serà el segon.
Això és mushing en estat pur.

Pirena

Aquest any sí, Ozcoidi?

Bush i la història

Bush marxa i són molts qui intenten jutjar-lo, altres, amb més seny, clamen a la història, perquè serà ella qui haurà de jutjar-lo com a President. L'anàlisi polític molts cops es confòn amb l'anàlisi històric, però la política es pot estudiar des del present a través dels esdeveniments, mentre que els fets històrics no es poden comprendre des de l'avui, sinó que cal deixar que el pas del temps determini quin ha estat el sentit històric dels fets. És per això que la història mai és completa, no perquè no hagi d'acabar, sinó perquè sempre es pot reinterpretar, potser és això el que hauríem de retreure a Fukuyama. Història pressuposa, a més d'una vivència, una posterior narració i comprensió, tal com proposa Arendt, que defineix la pròpia comprensió com una acció que no té final, que és contínua i sense acabament. La història no quedarà tancada, el donar un sentit als fets s'esdevé després que aquests es puguin situar dins el fil històric, només és des del futur que podrà ser comprès el nostre present. És per això que és massa aviat per preguntar-se per quina posició ocupara Bush en la història dels Presidents d'EUA, de moment només podrem afirmar que és el número 43.

...

Cansada. Plantejant-me si tot això no és massa. Algú vol acabar-me un treball que jo no tinc forces per escriure? Fa molta ràbia el moment aquell quan tu ja ets conscient que t'ho saps i saber que encara t'has de posar a escriure-ho tot. Per a què? si jo ja sé que m'ho sé.

Pirena

Això és Pirena i els qui tingueu la santa paciència d'obrir aquest blog durant 15 dies us en cansareu. Ja sé que molta gent ni tan sols n'ha sentit parlar, però jo sóc molt fan. L'any que vé me'n vaig a la Molina sí o sí.

Pirena

El dia 17 comença Pirena un altre cop ^^

Pont del Petroli

És el Pont del Petroli, un dels llocs més macos de Badalona (fins i tot sense retocs com els de la foto). Diuen que el volien tirar avall, però els cavallets de mar el van salvar: una colònia es va instal·lar sota el pont i per protegir-la han decidit mantenir-lo. A més a més, sembla que l'ajuntament ha decidit convertir-lo en un espai de passeig, un camí cap al mar.
És un racó molt relacionat amb la poesia, fins i tot s'ha creat una associació cultural amb el mateix nom que es dedica a publicar petits reculls de poetes que potser no són gaire coneguts però que valen la pena, com en Pep Mita. Potser és per això que ahir llegint el SÓC vaig veure que Valentí Soler ja proposa anomenar-lo el passeig dels poetes i muntar-hi una mena d'exposició permanent amb poemes diversos. Estaria bé que algú escoltés aquestes propostes, perquè a Badalona sempre acabem perdent els racons més macos perquè els venem o no els donem un bon ús, potser seria hora de replantejar la manera de fer les coses i començar a fer una ciutat de debò. Espero que, de la mateixa manera que he vist com el Teatre Zorrilla es superava d'una forma gairebé increïble en només un parell d'anys, també sigui possible canviar el model de ciutat en un any. Ja queda menys pel 2010: Capital de la Cultura Catalana

Neva

Neva al nord de Badalona i els cotxes ja són de color blanc! quin regal de reis més maco!

Sentit

Parafrasejant Sartre i el seu: 'l'infern són els altres':

El sentit són els altres

CALÇOBRE

Perquè escriure és també donar un sentit al món

I salvar del neguit un temps mortal absurd

Persever en la nit tot cercant fervent mots

Que emotius m'apuntalin fets versos la vida

Ponç Pons

L'horitzó kantià

Kant presenta un fil conductor en la història que enllaça passat, present i futur i possibilita la presència de la noció d'esperança. L'esperança kantiana passa per la confiança en el desenvolupament moral de l'home, un desenvolupament en el qual és essencial la llibertat, que apareix a Kant com a principi d'acció tendent al bé. Això vol dir que desenvolupament moral i llibertat van estrictament units a través del pas pel que Kant anomena majoria d'edat: si s'usa la raó de forma correcta i s'exerceix l'autonomia, l'home desenvoluparà el seu signe de moralitat. Així l'home abandonarà el seu estat de natura i començarà a projectar un futur que ja s'anticipa en el present: en l'elecció es deixarà conduir per la raó, escollirà la millor opció moral i així s'encaminarà cap a un futur de desenvolupament moral, un futur on l'home sigui conscient de la seva elecció com a opció que l'encamina al bé. Es donarà d'aquesta manera un procés de maduresa que no serà present solament en l'individu, sinó que tindrà la seva imatge en el conjunt de la societat, de forma que a través dels esdeveniments històrics es creï un subjecte moral col·lectiu que es condueixi a la seva pròpia millora.
La mirada de Kant, doncs, no és cap al present de la Il·lustració com a retrat d'una època, tampoc és cap al passat com la d'un historiador, és una mirada cap al futur que respon a la pregunta de què li és permès esperar a l'home sense traslladar-se al món de la metafísica. El futur aportarà sentit al present i ambdós quedaran lligats pel fil especulatiu de la històra, a través de la qual l'home s'alliberarà de la natura i iniciarà el seu vol cap a l'endemà.