«Porque de los hombres se puede decir en general lo siguiente: que son desagradecidos, volubles, simuladores y disimuladores, fugitivos de los peligros, ávidos de ganancias, y mientras les haces el bien, son todo tuyo, te ofrecen la sangre, sus propiedades, su vida, sus hijos, como más arriba dije, cuando la necesidad es lejana; pero cuando la necesidad se acerca te abandonan», El Príncipe, capítulo XVIL
L'antropologia de Maquiavel es basa en la concepció de l'home com un ésser que ha de guiar-se per la virtut, però aquesta no l'hem d'entendre des de la concepció cristiana, sinó des de la romana; la virtut és, docns, la força, el poder de ser capaç d'arribar als fins desitjats. Els homes són malèvols, per això no importa mentir o imposar-se per la força de la violència; l'ésser humà és avar i ambiciós, vol aconseguir riquesa i poder, per això el Príncep ha d'imposar-se utilitzant qualsevol de les seves armes per tal de mantenir el seu mandat. La millor arma no és únicament la força, sinó que també és important l'astúcia; Maquiavel mostra això dient-nos que el Príncep ha de ser com un lleó i una guineu, ha de tenir astúcia i també força, no ha dubtar en el moment d'utilitzar-les, ja que les necessita per tal d'aconseguir els fins que s'ha proposat, encara que la fortuna li sigui adversa. L'home és un ésser lligat a les seves passions, no pot desfer-se d'elles, per això repetirà els mateixos errors cíclicament, de manera que no té una gran llibertat i tendeix a la maldat, per això Maquiavel tolera que el Príncep utilitzi l'engany i les males arts per tal de conservar el seu poder.
Per entendre la imatge del Príncep i la visió política que Maquiavel dóna al llibre amb aquest nom, cal primer veure quina és la seva visió de l'home. La frase que ha fet conegut a Maquiavel ha estat aquella de "els fins justifiquen els mitjans", tot i que en cap moment es troba en la seva obra. Tot i això, cal reconèixer que aquesta és la idea que ell defensa, però molts cops s'ha malinterpretat perquè no es coneix tot el transfons que té aquest autor: la virtut, la fortuna, el moviment, l'ambició... totes aquestes idees justifiquen el pensament de l'italià, ja que mostra una circularitat que dóna sentit complet a la seva filosofia. Ell no es planteja en cap moment la bondat o la maldat de l'home, des d'un bon principi el caracteritza com un ésser ambiciós, avar, desagraït, de manera que l'únic que es pot jutjar és si el resultat de les seves accions s'avé amb allò que s'havia proposat abans de realitzar-les. El vertader valor de l'home es troba doncs en la seva força, en la capacitat que ha de tenir per aconseguir allò que és el seu fi, encara que la fortuna no l'acompanyi. És en aquest sentit que l'important és aconseguir el fi, no els mitjans utilitzats.
