Banyem-nos, tant és si ens fiquem a una banyera ben blanca plena de roses vermelles o si desitgem capbussar-nos al mar blau i infinit. Perdem de vista, per un moment, l'horitzó, sense albirar l'eternitat, ni tan sols esperant sentir aquell alè de vida que tan sovint omple els nostres cossos.
Deixem enrere un món feixuc, on les idees han perdut la seva brillantor, on el temps corre a contra cor, a contratemps, on hi ha moments en què sembla que el camí es fa més estret i cal esmunyir-se entre unes parets massa altes com per poder mirar més enllà dels seus murs.
Escapem de la realitat.