Demà

En una espera contínua de l'endemà. Sí, es pot viure d'il·lusions i esperances vanes (i sense actualitzar també)

Tornar

Cafès amb llet d'una hora, tornar a sentir que sóc jo. Somriure. Viure.

Sentir que en dos anys he crescut com si n'haguéssin estat vint, agrair cada segon de vida.

Sóc aquí.

La foto en qüestió

Special dedication to Ferran, gran especialista en botànica

Rellegint Niebla

"Los hombres no sucumbimos a las grandes penas ni a las grandes alegrías, y es porque esas penas y esas alegrías vienen embozadas en una immensa niebla de pequeños incidentes. Y la vida es esto, la niebla."
Niebla. Unamuno

Fugim d'allò que ens pot fer mal i ens amaguem a la quotidianitat, creem plans, ocupacions i projectes per tal de no pensar en el pes que ens angoixa avui i que potser demà desapareix sense que en tinguem consciència. Amaguem-nos, doncs, en una eterna espera del demà, perquè aquesta fe, que ara anomenem esperança, és la base que possibilita que demà torni a sentir que val la pena llevar-se i sortir del llit. Correm cap a l'endemà.

Canvis

Ja tocava posar una foto nova al blog, feta a Girona, on sinó? espero que us agradin els canvis ^^

Leben

Was machen Sie?
Nichts.
Ich lasse das Leben auf mich regnen.
Rahel Varnhagen

Què fa?
Res.
Deixo que la vida em plogui a sobre.

Viure el temps

"Lo que se ha abandonado, se recuerda;
parece un paraíso lo habitual"
Mefistòfol al Faust de Goethe

Necessitem el distingir els dies normals dels extraordinaris, cal una quotidianitat que ens serveixi per saber que tenim un lloc on posar els peus i mirar ben amunt sense por de perdre l'equilibri. El calendari no és només històric sinó també vital, no només per la necessitat de posar dates a un principi i a un final, sinó perquè és a través del passar dels dies com comprenem el fil de la nostra vida.
Abans les estacions configuraven aquest devenir, ara preferim parlar de mesos, de vacances i ponts, però és exactament la mateixa necessitat de situar-se en un temps que cal comprendre com a estipulat, tallat a bocins fàcils de païr per a poder entendre la nostra història. L'hàbit és un refugi, malgrat que a vegades en defugim, en situacions de por i incertesa ens empara i ajuda a retornar a la calma perduda per la inestabilitat.
El dia a dia, el passar de les hores, ens atempera i alhora ens allibera de les angoixes i opressions que a vegades ens creem nosaltres mateixos. Cal doncs, viure com si caminéssim, no sobre un rellotge de temps aplanat i quantificat, sinó d'un calendari de temps qualitatiu que pinti un fons per entendre el món i la vida, un teló que ens configura i conhorta quan pensem que perdem el nord i ens cal trobar la brúixola.

Compte

Ja tinc el compte Flickr : www.flickr.com/photos/espaitemps

Girona m'enamora

Girona, Temps de Flors. Diumenge hi torno, aviat obro un compte Flickr perquè pugueu veure les fotos ^^

Dimoni '09

Aquest any amb el Dimoni han cremat més coses de les que creia que havien de cremar, però el món segueix girant i Badalona segueix sent Badalona, amb el seu Dimoni i les Festes de Maig. Caldrà deixar enrera tot allò que, com els pescadors de fa un segle, he decidit oblidar o enviar al racó més amagat de la meva ment per tal que no es repeteixi aquest any i em serveixi per millorar. Seguiré llançant-me, doncs, al mar, amb la mateixa barca però nous sentiments.

Filosofia i vida

Partíem de la discussió amb Jacobi i ens preguntàvem, a través de Fichte, per la relació entre filosofia i vida. Jacobi creu que són excloents, per això ell escull la vida: la filosofia ens portarà al racionalisme, d'aquest al spinozisme i així arribarem al nihilisme, quedant-nos sense llibertat ni valors. Cal doncs, fer apologia de la vida, però hem d'abandonar el pensament? Fichte trobarà la conciliació entre un i altre a Kant, que ens mostra a través de la filosofia quin és l'àmbit legítim de la raó, però alhora ens obre el camí a l'afirmació de la vida (llibertat, món, Déu). A través d'aquesta idea inicial seguirà el programa de Reinhold per trobar el fonament d'aquesta unió entre teoria i praxi a Kant a través de la consciència.
Molts cops seguim immersos en aquesta relació que molts han entès per disjuntiva, hi ha una imatge del filòsof que el separa de la vida -que podem anomenar pràctica-, malgrat que molts autors hagin forjat el seu pensament fora de despatxos i biblioteques. Tenim l'exemple del Zaratustra caminant de Nietzsche, les passejades de Kant per Königsberg, la vida política activa de Plató, i segurament moltes més que desconec. Filosofia i vida no s'exclouen malgrat que a vegades ens sembli que una ens allunya de l'altra, no és només que per a filosofar calgui tenir present la vida, sinó que és vivint que fem filosofia. Al caminar, al passar, al sentir i observar, així es va començar a fer filosofia, pensem en l'anècdota de Tales de Milet a qui una dona avisava que si seguia mirant el cel no veuria el pou que hi havia davant els seus peus.
Seguim fent filosofia, llegint i pensant però alhora vivim i prenem cafès i així anem creant potser una línia de pensament o potser només un bagatge que ens servirà per al nostre futur. Sigui com sigui, no defugim ni una cosa ni l'altre, perquè fer-ho seria un error, no només a la Facultat, sinó també fora d'ella.

ESPERANÇA

Fichte

He decidit que si jo gaudeixo dels apunts de Fichte, vosaltres també jeje:

Un jo pren relació amb un altre jo a través de la seva manifestació corporal, orgànica, això implica que el cos també és opacitat: mostra i amaga, la corporalitat és part essencial de la consciència, és un moment constructiu del dinamisme de la consciència. La consciència sols es reconeix amb la presència de l’altre, per entendre totalment la consciència cal que aparegui un altre jo com a part constitutiva del seu horitzó. Tots els esquemes teòrics i pràctics impliquen la interacció amb l’altre, són intersubjectius: en la construcció de mi mateix hi ha un moment en què apareix l’altre. La intersujectivitat transcendental esdevé real a través del cos, hi ha un reconeixement fàctic en el rostre i la mirada, gràcies als quals retorna sobre si per un altre que és diferent de si.

?

Tinc un problema, i ni tan sols sé el seu nom. O potser el problema sóc jo. En fi, tot passa.

300

En un dia de victòria, post 300.
Avui només puc recomanar escoltar Guardiola i aprendre, perquè ell sí que es creu que som un país, quan ell parla sembla fins i tot que hi ha una frontera que ho confirma.
Gaudiu, que avui és una bona nit!