21 de març del 2007

18

I pensar que fa pocs anyets jo feia aquesta fila... i ara aquí estic, amb 18 anyets, a punt d'acabar el curs, de començar una carrera i veient com la meva vida comença a dibuixar-se. De moment, no hi ha més dubtes, però sé que tornaràn, sempre han estat amb mi; no els rebutjo, són els qui m'han portat fins on sóc, així que benviguts siguin. I benvinguts els 18 que tot just comencen!

8 comentaris:

  1. Felicitats noia! Ara toca passar aquests 18 igual o millor que els 17. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Felicitats! (i benvinguda al club -per què no un club dels 18?-).

    I sobre els dubtes, formen part de nosaltres, el problema seria no tenir-ne mai.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots dos, nois!
    Uribetty, com tu dius, jo em conformo amb que siguin tan bons com els 17!
    Subraya, sí, formem un club...ara que ja hi puc constar doncs mira..aprofito :P i els dubtes, són part de nosaltres, així que: benvinguts tots!
    Una abraçada per tots dos :D

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats reina!! Quina monada a la foto... és genial!
    Ara viu aquest moment perquè és molt maco, els dubtes sempre hi són però amb el temps vas aprenent a conviure amb ells!!
    una abraçada molt gran i enhorabona per aquest 18 anyets tan ben portats!!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Iruna! Em sembla que a la fi ja he après a viure el moment i intentar comprendre els meus dubtes per conviure amb ells. Espero que les coses et segueixin anant la mar de bé tot i que estiguis una mica enfeinada, però em sembla que val la pena ^una abraçada molt forta, maca!!

    ResponElimina
  6. Doncs això, que felicitats. Com que ens acabem de conéixer, no gose demanar-te un tros de pastís.

    ResponElimina
  7. I tant Efe, que pots demanar! Amb confiances, home! Que jo us convido a tots els que passeu per aquest bloc a un trosset de pastís per celebrar-ho, jeje. Un petó i gràcies!

    ResponElimina